Recapitalitzar-se o morir

Si aquesta setmana Europa no ha fet llufa ha estat per la decisió dels països de la UE de recapitalitzar els seus bancs. La fallida en cadena s'ha aturat exigint als bancs que demostrin més solvència, és a dir, que tinguin més diners a les caixes fortes. Només el temps ens dirà si aquesta mesura pot revifar les butxaques continentals, però abans d'això també seria necessari recapitalitzar un altre valor a la baixa: la confiança dels ciutadans.

Els responsables de les finances europees encara no saben d'on trauran els diners que han de retornar la tranquil·litat i l'estabilitat al sistema. Però el que es presenta més complicat és reactivar la seva credibilitat davant els que pensen que portar diners al banc és el mateix que posar-los dins un forn de llenya encès. Tanmateix, això no ha d'impedir veure que potser estem enfilant el bon camí. El de treure recursos i forces d'on no comptàvem que n'hi haguessin. Si els bancs es poden recapitalitzar i fer aparèixer diners del no-res -i d'això ja se n'ocuparan els contorsionistes de les finances-, els ciutadans també podem trobar un fons de rescat que incrementi la nostra confiança. En principi, hauria de ser una gestió tan senzilla com negociar amb nosaltres mateixos una ampliació de la hipoteca de la paciència. Si el nostre sistema nerviós no ha esclatat fins ara, ben bé podrem resistir uns mesos més. Tot seguit seria recomanable consultar el nostre estat d'ànim per sol·licitar-li un crèdit de bon humor a baix interès. I després contractar un fons garantit de murrieria per superar els mals tràngols a base de vídeos de trompades del YouTube.

A l'espera del que passi amb els bancs, si seguim aquests passos, nosaltres ens estarem recapitalitzant. I si quan vencin tots els terminis encara ens trobem amb l'aigua al coll, sempre quedarà l'esperança de deixar-nos fer un grec i que ens perdonin el cinquanta per cent del deute.