Reformes fiscals serioses

El sistema fiscal juga un paper fonamental en les economies modernes. El 2009, els impostos representaven a Espanya el 30% del PIB i més del 60% dels ingressos públics. Aquest pes econòmic fa que tingui importants repercussions sobre els ciutadans, que són els que, finalment, acaben suportant els impostos.

El context econòmic i social ha canviat de manera substancial en els últims quatre anys. Estem immersos en una profunda crisi i en un món cada vegada més globalitzat, la qual cosa comporta la necessitat d'una revisió de l'actual sistema fiscal. Reformar-lo pot no ser fàcil ni popular a curt termini, però de vegades s'han de prendre mesures difícils perquè són les que a llarg termini poden generar guanys de benestar al conjunt de la societat.

A Espanya urgeix una reforma fiscal àmplia i profunda que persegueixi tres grans objectius. El primer és augmentar els ingressos, ja que per pal·liar l'actual dèficit públic no n'hi ha prou retallant la despesa, també caldrà augmentar els impostos. El segon és no impedir la reactivació econòmica i afavorir la competitivitat a fi de poder reduir el nombre d'aturats. I el tercer és garantir un repartiment just de la càrrega fiscal entre els ciutadans.

Aquests objectius, però, sovint entren en contradicció. Per exemple, un sistema fiscal molt progressiu pot reduir el creixement econòmic i viceversa. Arribar a un equilibri entre ells no és fàcil però tampoc és impossible. El que cal és fixar bé les metes que es pretenen assolir, dissenyar l'estructura del sistema fiscal que millor permeti assolir-les, analitzar els costos i beneficis de les reformes proposades i, finalment, avaluar com es distribueixen els guanys i els costos entre els ciutadans.

Un aspecte bàsic per dur a terme una reforma fiscal és que ha de tenir en compte la globalitat del sistema, perquè no tots els impostos són adequats per aconseguir tots els objectius. És a dir, un únic impost no pot perseguir a la vegada promoure l'equitat, la inversió productiva i la millora mediambiental. Això comporta la necessitat d'establir una estructura impositiva diversificada, calibrar el pes específic que es dóna a cada impost, dissenyar-los de manera que cadascun pugui assolir l'objectiu fixat i analitzar de manera global les conseqüències tant a curt com a llarg termini.

A Espanya, per contra, estem assistint en les últimes setmanes a un bombardeig de piulades fiscals de caràcter improvisat, poc rigoroses i molt poc serioses. Ja sabem que estem en campanya electoral, però això no ha de ser una excusa per tractar el sistema fiscal de manera frívola.

Un exemple de tot plegat és la recuperació de l'impost sobre el patrimoni. Un impost que s'havia eliminat per obsolet, perquè tècnicament té greus problemes i perquè és fàcilment eludible. El candidat Rubalcaba proposa augmentar els impostos sobre tabac i alcohol per finançar la despesa sanitària, però les darreres pujades d'aquests impostos van reduir la recaptació, perquè els ciutadans van reaccionar disminuint el consum o desviant-lo cap a marques més barates. El Partit Popular no concreta res, només porta al seu programa electoral una proposta tan ambigua com que rebaixarà impostos i el govern de la Generalitat va anunciar un impost per a les grans fortunes.

Al Regne Unit, en canvi, l'Institut d'Estudis Fiscals acaba de publicar un informe realitzat per experts de primer nivell, dirigits pel professor i premi Nobel James Mirrlees, en què s'identifiquen les característiques que hauria de tenir un bon sistema fiscal per a qualsevol economia oberta i desenvolupada, avalua en quina mesura el sistema fiscal del Regne Unit s'hi apropa i fa tota una sèrie de recomanacions per encaminar l'actual sistema fiscal britànic cap al sistema ideal. Es tracta d'un treball profund i rigorós, que parteix d'uns objectius clars de progressivitat i neutralitat i estableix un full de ruta coherent que engloba la totalitat del sistema fiscal. L'informe proposa un conjunt de mesures innovadores, arriscades i modernes. En el cas de l'IVA, per exemple, recomana reduir el nombre de productes i serveis gravats a tipus reduïts i, a la vegada, introduir un impost equivalent que gravi els serveis financers, que actualment estan exempts. En l'impost sobre societats i en l'impost sobre la renda, per no desincentivar l'estalvi ni la inversió, respectivament, proposa gravar només la rendibilitat que superi una determinada taxa considerada normal . Pel que fa als impostos mediambientals recomana substituir part dels impostos sobre els carburants per taxes que gravin la congestió, atès que és la congestió la que causa efectes negatius a la societat. Pel que fa a l'impost sobre la renda estableix un impost progressiu amb pocs trams, una única i potent deducció per a les persones amb baix nivell de renda i que totes les rendes (treball, capital, empresarials, etc.) estiguin gravades amb la mateixa estructura tarifària.

Són mesures en què es pot estar d'acord o no, però almenys hi ha una proposta i un full de ruta coherent, a diferència d'Espanya, on sembla que regna la improvisació, el populisme i les mesures aïllades i inconnexes. Propostes que reflecteixen una situació d'inestabilitat i poca credibilitat que pot acabar afectant, de manera negativa, la seguretat jurídica i la imatge internacional del país.