La Rambla és l’artèria de la nostra ciutat, el nostre carrer més emblemàtic, la nostra avinguda més estimada i una de les marques que més ens representa a nivell internacional. És el que ha representat millor el nostre esperit com a ciutat. Per això, quan vaig ser regidora de Ciutat Vella em vaig fixar com un dels objectius centrals del mandat millorar-la i cuidar-la amb tots els nostres esforços, retornar-li l’esplendor passada que havia perdut durant els anteriors mandats. Per això m’entristeix i em sorprèn la nova remodelació de la Rambla que ha presentat el govern municipal tot just fa uns dies, una presentació que s’ha fet com si mai no s’hagués actuat en aquest espai o s’hagués fet de manera insuficient.

Durant el nostre mandat, encara que no ho vulguin reconèixer, és prou sabuda i coneguda tota la intervenció que vam fer a la Rambla sota el títol de Pla Cor. No es pot dir, perquè no és cert, que tots els governs han pretès intervenir-hi sense èxit. Penso reivindicar i recordar tantes vegades com faci falta els exemples de feina feta i, a més, feta amb èxit.

Vam posar en marxa el ja mencionat Pla Cor, que incloïa un Pla d’Inspecció Rambla (PIR), que ens va permetre endreçar rètols de façanes, taules de terrasses, quioscos... I que també ens va permetre una cosa importantíssima: la disminució molt considerable dels furts i els delictes, en més d’un 25%.

El Pla Cor també recollia el pla d’usos específic per a la Rambla. El vam fer i el vam treballar amb moltíssima participació i consens i el vam aprovar amb una gran majoria. I què feia? Limitava nous hotels i nous apartaments turístics i fomentava llibreries i sales culturals. I es va fer i es va aplicar.

Més coses. Dels antics ocellaires, reconvertits en paradetes de productes coneguts com a souvenirs, en vam començar el procés d’expropiació. I no només el vam iniciar, el vam aplicar. Recordem que la primera parada que es va treure literalment del passeig va ser la de l’oficina de turisme, marcant-nos a nosaltres mateixos com un exemple a seguir.

Seguim. Els conegudíssims i populars trilers. ¿Ningú recorda que ja no hi són? Quants anys feia que hi eren? 40? 50? 60 anys? ¿Des de sempre? Doncs sí, els trilers de la Rambla no hi són des de fa més de 4 anys! Tot gràcies a la determinació del govern i la Guàrdia Urbana, en col·laboració amb els veïns. O la gestió de les floristes, amb les quals vam treballar incansablement per a la seva dignificació, perquè venguessis flors i no altres coses. Vam fer un conveni amb l’Escola Massana, vam fer inspeccions i vam potenciar la flor a les Festes del Roser amb l’associació d’Amics de la Rambla.

¿Diuen que volen una Rambla per als barcelonins però externalitzen el concurs internacionalment? Quin contrasentit és aquest?

I cap al final del mandat vam deixar a punt el Pla Especial, el pla d’ordenació que havia de repensar la Rambla en termes de pedra però també en termes d’usos ciutadans, turístics, etc. Un reguitzell d’informes de tot tipus que també es van anar elaborant al llarg del mandat -més de 10- que ens nodrien de coneixement per afinar més en la intervenció en el passeig en el seu conjunt. ¿S’enrecorden de l’estudi de les plantes baixes, per exemple?

I per acabar: ¿diuen que volen una Rambla per als barcelonins però externalitzen el concurs internacionalment? Quin contrasentit és aquest? ¿Una Rambla per als barcelonins però qui decidirà com serà és algú de l’altra punta del món? Perquè aquesta és una altra qüestió: la participació dels ciutadans en el seu futur. Què ha passat amb la participació? Teníem un instrument que ens havia fet molt de servei, Rambla Viva. Què se n’ha fet? En la gestió de la Rambla hi havia hagut sempre molta i molta participació, tothom podia participar-hi, i això també s’ha perdut.

Volem que la Rambla sigui pensada a favor dels veïns, a favor de ser el pont entre el Raval i el Gòtic, a favor del que ha funcionat, a favor d’afavorir el seu eix cultural i que pugui continuar sent un dels nostres millors símbols. Els experiments, amb gasosa i a casa, no amb una de les nostres vies principals i que millor ens representa. Nosaltres sempre ens hem mogut en aquests eixos i en aquest model de ciutat i no ho canviarem en les nostres propostes de futur.

La Rambla s’ha de tornar a fer entre tots. Espero que el govern municipal rectifiqui el rumb. Mentrestant, nosaltres seguirem disposats a fer tota la feina que calgui per construir una Barcelona de tots, encara que sigui amb la tristesa i la decepció de veure com es vol deixar perdre la feina ben feta per pura ideologia. Encara queda molt per construir, molt per millorar. Fem-ho entre tots, perquè la nostra Rambla i la nostra ciutat s’ho mereixen.