René Barbier: "Els viticultors odiem els esnobs del vi"

Pioner La seva família era la propietària del vi que porta el seu nom, però fa dècades que no hi tenen res a veure. Ell fa 34 anys que és a Gratallops, on ha estat un dels impulsors del nou Priorat amb vins com el Clos Mogador

René Barbier es considera una mica hippie i "molt Maig del 68". Es mou per la finca Clos Mogador amb espardenyes de vetes i un Lacoste rosa xiclet. Ens porta a les seves vinyes i ens avisa que ens semblaran "desendreçades" en contrast amb les del veí. El seu vi necessita el "caos harmònic" per ser com és, un vi que el 2011 va arribar als 99 punts de la guia Parker.

Quin efecte té aquest "caos harmònic" en el vi?

Comparem un maduixot d'hivernacle i un de bosc. L'un, que creix aïllat, no té gust. L'altre té un gust impressionant. Jo intento fer el mateix amb el raïm. Si creix amb oliveres, fruiters, blat i alzines el resultat és una criatura amb molta personalitat. I podem fer un vi diferent, que et transporta a un terroir , a un lloc amb una geologia i una cultura.

La filosofia del retorn a la natura s'estén. Hi ha molts vins ecològics.

S'han prohibit els productes agressius. Però no es respon al problema real.

Que és...?

Que hem de tornar a fer viure la natura amb biodiversitat. El 90% del problema no són els cotxes ni la indústria, sinó els agricultors, que han fet malbé les aigües.

No s'avança prou?

Només es netegen consciències. A les ampolles de vi és obligatori dir si hi ha sulfits. I tot el vi té sulfits! Encara que no hi posis gens de sulfurós, es generen sulfits de manera natural: nosaltres ho hem provat. I la llei només et permet prescindir de l'avís amb un nivell de sulfits tan baix que és impossible. Així, tothom ha de dir "Conté sulfits". Però no cal dir en quina proporció: es protegeix els elaboradors que en posen grans proporcions i els artesans en surten perjudicats.

L'artesania és cara. He pagat 90 euros per un Clos Mogador en un restaurant.

Això és un altre tema. No trobo lògic que els restaurants multipliquin per tres o per quatre el preu d'una ampolla de vi.

Però s'han de guanyar la vida.

El vi per als restaurants és un complement. Si no carreguen el 400% en el menjar, per què ho fan amb el vi? Han de cobrar les hores que jo he treballat més cares que jo? Si venc a 25 euros una ampolla que me'n costa 12 de produir, en cap restaurant ha de costar més de 70 euros. No és just, el client no s'ho mereix.

Hi ha hagut un boom del vi...

Ja era hora...

La crisi el tallarà o posarà les coses a lloc?

El boom ha tingut dues cares. Treballant artesanalment i amb preus raonables s'ha refet el Priorat. Però després hi ha hagut la xuleria espanyola dels que no volien ser menys que el Priorat. Tothom va voler fer vins cars, vins d'autor. Quina bestiesa! Autor de què? Però això ha petat, com la bombolla dels pisos.

Com puc distingir un vi d'aquesta bombolla d'un d'autèntic?

Has de visitar les vinyes, els terroirs .

Quina feinada!

Per als que ho fan és un plaer. Abans es visitaven monuments, ara es visiten vinyes. Als viticultors ens motiva molt.

I això no és esnobisme?

No! La diferència entre l'esnobisme i la passió és que l'esnobisme es basa en la incultura i la passió en el coneixement.

D'acord...

La gent que va a veure una vinya no espera que un altre li expliqui el producte, sinó que l'ha vist. L'esnobisme es basa en quatre tios que tenen diners i que fan creure que ells en saben. Els viticultors no volem això, odiem l'esnobisme.

Vostè és nét de francesos, va créixer a Catalunya, es va formar a França i ha demostrat que a Catalunya es poden fer vins que són dels millors del món…

El meu pare trobava que tot el que era francès era el millor. Quan anàvem a la Borgonya, ens deia que érem al temple del vi. Li vaig dir: "Jo a Catalunya faré un vi millor". La mala sort és que es va morir als 50 anys i no l'hi he pogut demostrar.

Però ho ha aconseguit.

Era posar-s'hi. Només hi havia un problema de cultura per culpa del franquisme, que ho va tallar tot. Aquí abans del franquisme hi havia una gran cultura del vi. La prova són els cellers de Cèsar Martinell i de Gaudí. El franquisme ha estat la pitjor plaga per al vi de Catalunya. Després, el Priorat ha contribuït a la recuperació. Ara, per fi, hi ha un reconeixement. Fins ara tot era Rioja. I els riojas eren uns productes molt decents, però faltava aquest vi artesanal, d'excel·lència.

Més continguts de