Renovar-se? Morir!
EL VELL ESQUEMA. Un dels objectius estratègics del tripartit era normalitzar el paisatge polític català en una esquema esquerra/dreta, de tal manera que el catalanisme fos present en tots dos camps. Una fita lloable, sens dubte, que va portar com a conseqüència una reforma de l'Estatut d'amplíssim consens. La jugada no era innocent, esclar: els socialistes, sobretot, confiaven que CiU es veuria arraconada al costat del PP, i així la centralitat catalanista quedaria per sempre més a les seves mans. No van tenir en compte la fortalesa del vot convergent, ni la seva pròpia incapacitat per fer un govern a tres bandes amb coherència, autoritat i objectius clars. Ni tampoc la dimensió de la crisi econòmica global, que ha acabat per esbandir les esquerres europees. Hem arribat on som ara, curiosament, amb una part de l'objectiu complert -el tripartit és a una banda del tauler; i CiU i el PP, a l'altra- però ni el PSC ni Esquerra no en treuen profit, perquè ja no són al poder sinó a les catacumbes, i sembla que s'hi passaran una bona temporada. Jo crec, fins i tot, que no en sortiran mai més. No amb la seves sigles actuals.
UNITATS. El 1979 els socialistes d'en Re ventós, les restes del pallaquisme i la federació catalana del PSOE van donar lloc a l'actual PSC. El socialisme català ha fet molt de camí i molta feina, però no ha estat capaç de convertir-se, tot sol, en una alternativa de govern. Pensar que ho aconseguirà en el pròxim futur, amb el socialisme en retirada a tot Europa i el PSOE desacreditat, és poc realista. Pel que fa a ERC, és evident que ha tocat sostre i que no rep l'impuls (més aviat el menyspreu) del nou sobiranisme. Ni els uns ni els altres, ni junts ni per separat, podran ser l'alternativa a CiU. ¿Poden, però, ser el germen d'alguna cosa nova, més enllà de les seves desgastades sigles? Tots dos partits afronten una fase de debat precongressual i renovació de lideratges, la qual cosa els pot ajudar a encarar de forma menys depriment les eleccions del 2012. Però si l'objectiu d'aquestes dues formacions és governar Catalunya en el futur, el procés que necessiten no és de renovació, sinó de metamorfosi . I ho han de fer de manera simultània, i oberta, perquè l'esquerra del futur s'haurà d'erigir sobre les cendres de tots plegats.
INGREDIENTS NOUS. Ras i curt: l'alternativa a CiU ha de ser una CiU d'esquerres . Una formació progressista, dúctil, catalana, capaç -com ho fa CiU- de plantejar horitzons sobirans i de gestionar les misèries presents pactant amb qui convingui. Un partit plenament sobirà, que assumeixi el concert econòmic i el dret a decidir, que somniï un projecte de país plural i inclusiu, i que s'obri al neguit dels sectors que reclamen regeneració democràtica. Això no ho pot aconseguir el PSC, ni ERC, ni ICV, ni les CUP. Tampoc ho aconseguirà una coalició de tots ells: l'esquerra d'aquest país necessita parlar de política, i no d'aritmètica.
La creació d'aquesta cosa nova seria un procés complicat i costós, que potser deixaria fora l'independentisme més repatani, els verds irreductibles, l'espanyolisme aplegat en una reviscolada federació catalana del PSOE... Però potser paga la pena, si el resultat és una força capaç de disputar a CiU la lluita per la centralitat. Una força amb vocació majoritària, que sigui el resultat de sumar voluntats. Però aquesta suma s'ha de fer amb ingredients del 2011, no amb les escorrialles de la Transició que el vent no s'ha acabat d'endur.
