Represa (1947)
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsLa Revista de Catalunya, darrera anys de silenci imposats per la duresa dels nostres destins i pels d’Europa, reapareix a França, [...] Empresa difícil, perquè continuen la persecució i l’angoixa en la Catalunya ultratjada per l’ocupant, i encara es fa més agut el risc en les seves comunicacions amb la de l’exili: [...] La Catalunya exiliada, per la seva dispersió, pel seu clima inquiet, per la mancança generalíssima d’instruments de treball, haurà de vèncer dificultats considerables. [...] Esqueixat l’arbre de la pàtria, desorganitzats el ritme i l’emulació que haguéssim començat d’assolir en la nostra producció, hi ha hagut baixa de nivell en el que hom fa estampar o deixa estampar, [...] No hi haurà dubtes sobre la conveniència de la represa i fins redreç que aquesta Revista significa. Ja no és possible d’esperar [...] el retorn tan desitjat com diferit, de les nostres llibertats. [...] El primer temps de la Revista de Catalunya fou el de Barcelona, iniciat quan ens denigrava, i tanmateix ens feia riure, la primera dictadura i, amb alguna fluctuació, reprengué el seu camí en el nou règim. [...] La República havia reconegut una Catalunya destravada de molts dels seus lligams; [...] Aquella mesura d’emancipació consentiria [...] una molt més densa florida de promeses. El segon temps, que vingué darrera la desfeta d’aquelles esperances, estigué a càrrec només que de catalans exiliats: [....] París va assegurar-nos una hospitalitat de gran classe: aleshores, com encara avui mateix, bells noms de la cultura francesa [...] es plagueren a dar-nos de tot cor llur emparança desinteressada davant la llei i l’administració de llur país. En aquest terç període, la immobilitat glaçada del nostre destí sembla ultrapassada; [...] Hem de prevenir-nos amb proves de la nostra categoria de civilitzats, per senyalar a tothom, amb un exemple nu de retòriques, eloqüent per bé que modest, que és una obra creadora ço que ha de substituir l’estrall causat pels agressors i envilidors. [...] Uns lemes animen sobretot els continuadors. L’un és el de l’exigència. Si la nostra Revista ha d’ésser l’expressió dignificada de tota la nostra qualitat possible caldrà que ella es sotmeti a normes rigoroses de selecció. No podríem arribar a gaire o gens d’alliçonament dels propis i de desvetllament de l’interès dels estranys amb un simple sometent de bones voluntats. L’excel·lència no és pas fàcilment abastable, però tot ço que no en mostri una guspira serà insignificant i ventís. A l’actual depressió ens pertoca d’oposar-li una reacció de veritable exemplaritat, [...] Un altre lema és la lleialtat. Noble patrimoni de l’home és el de cercar la veritat per la veritat, la bellesa per la bellesa; però històricament una cultura orgànica no ha estat mai creada sense un gran mòbil, sense una fe. [...]
