Resistir-se a la globalització és una estratègia perdedora (i II)
[Avui publiquem la segona part de l'article en què el prestigiós Robert J. Shapiro analitza diversos aspectes de l'economia capitalista en un món globalitzat i els reptes i els problemes a què s'enfronten les economies avançades en moments de crisi i incertesa com els actuals.]
5. Les respostes més eficaces han de començar pel creixement, en especial amb més inversions públiques i privades, per potenciar els avantatges comparatius dels països avançats com a economies basades en el coneixement. Això implica més suport del govern a la recerca de base i al desenvolupament, així com uns incentius més efectius per a la investigació privada i al desenvolupament. També implica més accions per reduir les barreres que obstaculitzen la creació de noves empreses: per exemple, facilitar l'accés al finançament i disminuir els tràmits burocràtics. A les economies avançades, les empreses joves no són tan sols la principal font de nous llocs de treball, sinó que també són les responsables de molt bona part de les innovacions tecnològiques i organitzatives. Quan tenen èxit exerceixen una forta pressió en empreses ja consolidades, que acaben adoptant aquestes innovacions, amb la qual cosa l'augment de productivitat i d'ingressos va més enllà dels innovadors inicials.
6. Per garantir que aquests progressos es distribueixin d'una manera més justa, les economies avançades han d'introduir canvis importants en els seus sistemes educatius i de formació. Tots els joves han de tenir accés a l'educació superior per adquirir les competències necessàries per treballar d'una manera fructífera en empreses modernes i de base tecnològica. Els governs també han d'ajudar a alleujar part de la pressió de les despeses que han d'afrontar empreses sotmeses a una competència intensa, perquè els beneficis es tradueixin en més llocs de treball i sous més elevats. Això comportarà principalment iniciatives més serioses per contenir l'increment de la despesa sanitària; per exemple, mitjançant uns reembossaments de les prestacions socials basats en resultats. L'augment accelerat del preu de nous tractaments, juntament amb l'envelliment accelerat de la població en tots els països avançats, fan que les despeses dels empresaris siguin més elevades, directament als Estats Units i indirectament a la resta de països, a través dels impostos necessaris per mantenir l'atenció sanitària. En molts països l'envelliment comença a reduir la població activa, o com a mínim a alentir-ne el creixement natural. Si volen mantenir el creixement de la població activa i els ingressos que se'n deriven, els països avançats s'han de preparar per rebre més immigració.
7. Els avenços de la generació passada en tecnologies de la informació i la comunicació tenen un paper molt important en totes aquestes transformacions. Acceleren la globalització en oferir una infraestructura que permet gestionar les xarxes mundials de producció i muntatge. A través de nou software, faciliten l'aparició de noves possibilitats per fragmentar els serveis de grans empreses i distribuir-los en molts països, una pràctica que s'assembla molt al procés de fabricació de fa una generació. Els avenços en TIC també són fonamentals per innovar en moltes àrees, des de la biotecnologia fins a mercaderies i serveis comercialitzats a través d'internet. I la connexió de banda ampla està potenciant moltíssim els mercats mundials per a mercaderies i béns intangibles, que ara són el tret distintiu de les economies avançades. Així doncs, el paper de les TIC en el creixement és evident.
8. Com passa amb la globalització, els governs necessiten noves estratègies per garantir que els beneficis derivats de l'impacte de les tecnologies de la informació i la comunicació en les economies avançades es puguin compartir d'un manera més generalitzada. En primer lloc, la banda ampla ha d'arribar a totes les empreses i totes les llars. En segon lloc, els governs han de promoure les oportunitats per crear noves empreses basades en les TIC, i per fer-ho han de reduir, com ja hem dit, barreres com l'accés al finançament i els tràmits burocràtics. L'aparició de noves empreses basades en les TIC no sols crearà directament nous llocs de treball, sinó que també incentivarà els treballadors a dotar-se de les competències necessàries per ocupar aquests llocs de treball. Per donar-los aquesta oportunitat, els governs poden finançar beques perquè les institucions educatives locals ofereixin als adults formació gratuïta que els permeti adquirir competències en informàtica i en activitats empresarials a la xarxa.
9. El govern ha d'abordar immediatament les desigualtats creixents en la distribució de la riquesa. Avui als Estats Units, un 93% del valor de tots els actius financers pertany a només un 20% dels nord-americans, i l'1% que es troben al capdamunt del rànquing són propietaris del 40%. La distribució de la riquesa no és tan desigual en les principals economies europees, però no hi ha gaire diferència. Un creixement més just s'ha de caracteritzar per oferir més oportunitats per compartir la riquesa creada en les economies més avançades del món i basades en el coneixement. Ajudaria a aconseguir aquest objectiu que es generessin les condicions per crear més llocs de treball i permetre uns sous més alts, com hem explicat abans. Però amb això no n'hi haurà prou per aconseguir la justícia autèntica. En la pròxima generació es pot demanar a les empreses europees i nord-americanes que reservin per als seus empleats un 5% del seus fons propis. Aquestes participacions en els fons de l'empresa es podrien distribuir, per exemple, en forma d'actius de pensions mitjançant l'aportació d'accions als fons de pensions privats, o com a accions per als empleats, com les que acostumen a rebre els executius. D'aquesta manera, els governs podrien alleugerir les actuals pressions sobre el sistema públic de pensions i ajudarien a redistribuir la riquesa en les economies més avançades del món.
