Respecte i autoritat policial
BARCELONA, DIUMENGE a la matinada, primeres hores fora de l’estat d’alarma. Una ciclista jove pedala sola, amb ganes d’arribar a casa, i s’atura dos metres més enllà d’un semàfor en vermell. El guàrdia urbà que ho ha vist surt del cotxe: “On vas tan de pressa? No deus haver begut? Quants anys tens? Et veig nerviosa”. “Sí, estic nerviosa perquè aquesta conversa m’està posant nerviosa”. “Què estudies? On vius? Ara t’hauria de multar”. Silenci. La noia està en aquell punt que no sap si serà pitjor parlar o callar. Al final apareix una segona agent que continua amb el to autoritari de la conversa fins que decideixen deixar-la marxar. ¿No hi ha manera d’ensenyar als policies a imposar el respecte sense necessitat que et recordin tots els problemes que et poden causar, sobretot davant d’algú que no oposa cap resistència?
