Respecte

BarcelonaJa ha quedat clara quina és l’estratègia de precampanya dels principals partits espanyols: atacar el moviment independentista i convertir els seus prop de dos milions de votants en individus connivents amb la violència que no es mereixen el més mínim respecte polític. Respecte. Aquest podria ser un lema de campanya dels partits sobiranistes, perquè cal recordar que l’impuls al moviment independentista el 2012 va néixer com una reacció a la manca de respecte que el Tribunal Constitucional i els partits majoritaris, PP i PSOE, havien tingut cap a l’Estatut que democràticament i laboriosament havia acordat el Parlament i votat la ciutadania. Des de llavors, aquesta manca de respecte ha anat creixent fins a arribar a l’esperpent que representa que una parlamentària d’un partit que ha fet bandera de la tergiversació de la realitat utilitzi la fotografia d’un atemptat d’ETA per associar de manera barroera i immoral el moviment pacífic de l’independentisme amb el terrorisme més repugnant.

L’independentisme ha comès molts errors, i fins i tot es pot dir que amb les seves presses i algunes actuacions no va tenir en compte el que pensava una altra part de la població catalana. Sí, li va faltar al respecte, però cal reconèixer-li la capacitat d’autocrítica i, el més significatiu, que ho està pagant molt car i de manera injusta amb la presó, preventiva, dels seus líders, l’exili d’altres i la repressió.

Però mai, i mai és mai, hi ha hagut cap declaració pública de cap responsable polític o de les entitats socials independentistes que hagi fet una crida a la violència o l’hagi justificat. Mai. Sempre l’han rebutjat explícitament. I això ho sap tothom. Ho sap Lorena Roldán, i per això mira de manipular la realitat amb fotos fora de context, i ho sap Pedro Sánchez, que ahir va obrir la precampanya a Gavà amenaçant amb el 155 i apuntant-se a la línia dura contra els sobiranistes per seduir els vots de Ciutadans. Però, i això és el més colpidor, ho sap Miquel Iceta, que ahir a la Festa de la Rosa va parlar com si només els socialistes estiguessin en contra de la violència. Ho diu de debò?

Que la Guàrdia Civil hagi seguit durant un any alguns membres dels CDR i ara, en precampanya i dies abans de la sentència, hagi considerat oportú fer una gran operació mediàtica enviant 500 agents a detenir nou persones, dues de les quals van quedar en llibertat vigilada, es pot interpretar com una manera d’esquerdar el relat del moviment pacífic. Fer aquesta lectura, alhora que, per descomptat, es rebutja qualsevol tipus de violència, és del tot legítim perquè altres ja donen per feta la culpabilitat quan, de moment, hi ha secret de sumari i el que està sortint són filtracions interessades de fonts policials i titulars ditiràmbics a Madrid. En tot cas el que s’estaria investigant seria un hipotètic pla per fer actes violents. Tothom hi estarà d’acord: d’acte violent no n’hi ha hagut cap. No hi ha hagut violència. Ni tan sols la que s’ha vist en algunes vagues generals del passat o en manifestacions d’altres àmbits. S’està investigant si algunes persones podien tenir la intenció de fer-ne servir, i és de suposar que s’analitzarà en quin grau i de quin tipus. S’investiguen intencions, no fets. Cal tenir-ho clar quan es demanen condemnes preventives per una presumpta intenció de violència d’un cas sota secret de sumari.