Responsabilitat

La seva ambigüitat permet fugir d'estudi i torna a evidenciar, si encara calia , que la precisiólèxica civilitza. Responsabilitat conté i fa invisible un concepte clau que en el món anglosaxó tenen molt ben controlat: l' accountability .

En responsable s'hi barregen tres sentits: un primer que descriu qui té control i autoritat sobre alguna cosa; un segon que obliga a respondre dels propis actes, i un tercer que és molt proper a culpable . Quan el primer sentit s'imposa al segon evitant que s'arribi al tercer, podem dir que s'ha consumat la perversió semàntica.

Accountable , en canvi, no deixa fer trampes, perquè és indestriable de la idea de retre comptes. Quan X és accountable davant Y, està obligat a informar-lo de les seves accions i a justificar-les, i és castigat en cas que es demostri que no són ètiques.

A més de la semàntica, també la globalització hi ha obert grans forats. Organismes com l'FMI o el Banc Mundial no els ha votat ningú i, per tant, no reten comptes als ciutadans que, en teoria, haurien de defensar sinó a l'elit dels estats rics que els ha creat i els finança.

L'educació per a la responsabilitat exigeix donar llibertat no estalviant les conseqüències negatives de cada tria. No hi ha res més nociu per fer ciutadans responsables que la sobreprotecció; ni res més inútil que predicar-la quan no es practica.

És el contrapès imprescindible perquè la llibertat no obri la porta a la barbàrie. I una bona prova que som a les beceroles de civilitzar-nosés que cap poble ni país no li ha aixecat mai una estàtua.