Revolucionaris del món, resigneu-vos
"O bé fem la revolució des de dalt, o ens la imposaran des de baix". La frase la va pronunciar l'il·lustre Antoni Maura, conspicu polític mallorquí que, tot i esforçar-se durant dècades, es va quedar a mitges en el seu intent de regenerar Espanya des del poder. Ara ens trobem en la situació inversa: la revolució -contrarevolució?- ens ve des de dalt i l'assumim des de dins, resignadament. És com si el passat tornés. N'hi ha que es moren de fàstic sense feina i n'hi ha que fan jornades maratonianes per quatre euros. És una estranya revolució amb noms tan prosaics com ajust o retallada .
Tot això vist des de baix, o des del mig. Suposo que des de dalt, quan governes o manes, les coses no responen a aquesta obvietat tan eloqüent... El danès Soren Kierkegaard, pare de l'existencialisme, tenia clar que la veritat sempre és subjectiva. Per això no ens ha d'estranyar que des de dalt el canvi actual respongui a una altra realitat, a una veritat diferent: si no retalles i ajustes i aprimes et renyen els que estan més amunt i no pots pagar les nòmines i tot s'enfonsa. A més, atesa la pressió ideològica ambiental, sovint ho acabes fent convençut. Per responsabilitat.
La veritat gairebé mai no és del tot veritable i les revolucions, vinguin de dalt o de baix, acaben donant poders absoluts. Potser val més fer cas a J.V. Foix i, amb crisi, revolució o contrarevolució, dedicar-te a "llegir, llegir, llegir; estudiar, estudiar, estudiar; passejar, passejar, passejar".
