CRÍTICATV

Richard Gere visita TV3

Feia anys que no passava. Dijous, una estrella de Hollywood va posar els peus als estudis de TV3. Richard Gere era el convidat del Divendres per promocionar la seva última pel·lícula. L’actor mostrava una molt bona disposició a conversar i a fer l’esforç d’exhibir una certa naturalitat. L’abisme que provoca en una entrevista la diferència idiomàtica fa que sovint aquestes estrelles estiguin molt rígides. Helena Garcia Melero va fer un plantejament de conversa en què va deixar alguns aspectes en mans de l’espontaneïtat del moment, amb una simpatia i una dosi de coqueteria perquè Gere (que Melero pronunciava Guere amb les dues es tancades) s’emportés un bon record.

Però en general tot plegat va ser força atrotinat. Quan Gere havia fet dues passes al plató, ja tenia el desconcert que no sabia cap on havia d’anar. Melero el va acompanyar al sofà i al costat de l’actor s’hi va asseure una intèrpret. Intuïm que això devia ser un desig exprés de l’actor per evitar problemes extres de traducció.

Sorprenentment, Melero va arrencar la conversa amb un comentari fleuma que va fer evident la seva devoció per l’actor: “T’he de demanar un favor. Si veus que en algun moment de l’entrevista em quedo en blanc, tu ajuda’m. Tira’m un cable. [...] De sobte a mi em pot passar pel cap «Alerta, que aquest que tens al davant és en Richard Gere», i aleshores em puc perdre...” Ui, sí.

Des de realització anaven afegint tota mena de sons i músiques a la conversa que feien nosa, no només a l’espectador sinó al mateix Gere quan parlava, que no entenia d’on venia el soroll. Primer uns cants tibetans i després un fragment de la pel·lícula, i es barrejaven els diàlegs amb la conversa de plató. Gere va haver de preguntar si eren interferències de la traducció. Hi va haver estones de certa incomoditat per la incomprensió dels temes: Gere parlava d’una visita seva a Badalona (Badalona!) que no vam acabar d’entendre i Melero li feia preguntes estranyes sobre la il·luminació en el final de la vida, en el moment de la reencarnació, i Gere no sabia per on navegava. Ni els espectadors, que ni en català sabíem a què es volia referir. Amb els problemes de traducció potser era millor no complicar-se la vida i fer preguntes més concretes. “Les espectadores estan molt contentes que siguis aquí amb nosaltres” o “¿T’agrada menjar? Els senyors catalans deuen pensar, ara que t’estan veient, que et cuides molt...” Carrincloneria i antigor. Pel mig va aparèixer una hostessa a canviar el got d’aigua. Vam trobar a faltar Jaume Figueras, l’expert en cinema de la cadena. Algú que pogués aprofitar el personatge i la trajectòria i parlar del seu ofici. I algú que mostrés més convicció i no tanta cursileria. I un programa una mica més preparat per afrontar amb més eficàcia aquest tipus de situacions excepcionals.

Més continguts de