12/01/2011

Roser Clavell

1 min
Generalitat, Universitat

Avui dimecres m'he llevat a dos quarts de set de molt bon humor. No és que el dia m'esperi a mi, sinó que jo espero el dia. Primer de tot, em prenc un cafè, i després deixo la meva filla a l'estació de Valldoreix i porto el meu fill a l'escola a Barcelona. Quan arribo al despatx ho aprofito per repassar el dossier de premsa internacional mentre esmorzo una mica.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Ara ja no sóc viceconsellera, però amb el nou Govern he guanyat competències; també porto la política de relacions amb la Unió Europea. Per això aquest matí faig una reunió mitjançant una videoconferència amb els treballadors de la delegació de la Generalitat a Brussel·les. Els vull donar dos missatges: un de tranquil·litat, que no hi ha canvis de personal, i un altre de normalitat, que continuïn fent la feina que feien fins ara, mentre esperem que es nomeni el nou delegat del govern. N'hauré de canviar uns quants, de delegats; segurament només mantindré el de Nova York i Buenos Aires.

Com que no tinc cap dinar oficial, ho aprofitaré per canviar roba que vaig comprar a les rebaixes i que no em va bé. La tarda la dedicaré a preparar una conferència que haig de fer a la Universitat de Stanford (Califòrnia) sobre l'acció exterior dels ens subestatals com Catalunya. També atendré trucades o correus de felicitacions, que en tinc moltes. Entre altres, em va felicitar Josep-Lluís Carod-Rovira per continuar en el càrrec. Jo l'havia trucat per dir-l'hi. També rebo felicitacions de la gent de CDC.

stats