Segueix-me!
Carolina Rostoll-Gleva torna, contenta, de la llibreria de capçalera, perquè ha vist que a l’aparador li han posat molt ben posat el seu nou llibre, He dit que prou, una novel·la històrica sobre l’amant de Carlemany. S’asseu a l’ordinador per enllestir la feina del dia però primer de tot fa un repàs als tuits. Una dona li demana sisplau que la segueixi, que li vol fer una proposta que li interessarà. La segueix.
Immediatament, la dona li envia un privat. Li diu que sap que ha escrit un llibre, He dit que prou, i que ella també ha dit prou. Ho explica en una exposició de quadres que farà al bar Tumulto y Soda, de Gràcia. Voldria que ella, en tant que escriptora que ha dit prou, li escrivís el text del programa de mà. “No tinc temps”, contesta la Rostoll-Gleva. I llavors l’altra dona fa un tuit on diu que sempre l’ha trobat una autora mediocre i sobrevalorada pels interessos editorials.
Més avall es troba un altre tuit. Aquest d’un senyor que corre en memòria de la seva mare, que va morir ofegada quan feia aiguagim. Li demana que el segueixi, que té una oferta per a ella. El segueix. I, immediatament, el senyor, Aureli Pom, li fa saber que la convida al sopar anual Enriqueta Fígols (la seva mare) al bar La Tasqueta del Pa amb Tomàquet. “Impossible”, contesta ella. “No tinc temps...” Però Aureli Pom insisteix. És un sopar on hi va molta gent i tota aquesta gent la coneixerà. Ella li diria que no li agraden els sopars, però només repeteix que no pot. I llavors Aureli Pom li diu que ja s’imagina que és d’aquelles pesseteres que si no és cobrant no van als homenatges de les mares de les persones. Carolina Rostoll-Gleva rep la notificació d’un tuit: el senyor Pom la tracta d’idiota. Més avall n’hi ha un altre, de tuit. L’Associació de Cuineres Independentistes i Bisexuals del Baix Opencor li demanen que les segueixi. Tenen una oferta per a ella que no podrà rebutjar.
