Rubalcaba, amb R de Renovació

Feia tant de temps que un socialista no guanyava una votació que quan el recompte es feia esperar tant més d'un va pensar que els dos candidats havien estat derrotats. Però no, al final els delegats del PSOE van optar pel canvi. Bé, això almenys és el que va oferir Rubalcaba en el seu discurs com a nou secretari general del partit, un canvi. Venint d'ell, la gent de seny pot estar tranquil·la perquè serà un canvi tranquil. I li diré més, tranquil és una definició extremada en excés.

Resumint: 1) El segon oficial del Costa Concordia sociata comandarà el vaixell que fa aigües. 2) El PSC ha tornat a perdre una elecció (un cop més). Si això fos un campionat, serien a 2a B. Paradoxalment, la derrota de Chacón/Xacó pot ser la seva salvació. 3) Chacón efectivament ha rebut una puntada de Pepe. De Pepe Blanco. I l'ha deixat sense les ungles i sense les dents. I 4) Rubalcaba no ha tingut cap problema amb la N i no l'hi ha calgut fer giragonses dialèctiques, que si ara em dic Alfredo, que si ara em dic Alfredón.

Mirant la història és evident que el zapaterisme haurà estat una anècdota, un breu interval, entre el primer pacte del Betis d'ara fa 40 anys i l'actual reedició, on hi ha més morts vivents que al videoclip de Thriller . La gran, la terrible diferència, és que en aquell PSOE de Suresnes almenys era gent jove amb futur al davant la que prenia el poder a la vella guàrdia. D'aquest PSOE de Rubalcaba només dir-li que una de les persones que li recollia avals era Txiki Benegas... prehistòria expulsada dels museus per caducada. La candidata catalana (però no gaire) ha resultat massa catalana i tot. "Antes un PSOE rojo que roto ". Quedava un federalista i ja l'han dissecat i l'exposen al lloc que va deixar buit el negre de Banyoles. Al seu costat alguns trossets de l'Espanya Plural recuperats de la comuna. Tot va ser un somni. Benvinguts a Jacobònia, el país de la realitat.