Llavors, Ryanair són bons o dolents?

Necessito el seu estimable ajut perquè és que jo ja m'he perdut del tot. ¿Se'n recorda que no fa pas gaire els senyors Ryanair eren unes bellíssimes persones que ens portaven turistes i calerons? Home (i dona), sí, tenien un caràcter, oi, però ja se sap que a la vida no tot pot ser de color de rosa i que el negoci és el negoci. I miri si n'estàvem de contents amb ells que els pagàvem uns quants milionets d'euros perquè no marxessin.

Però un bon dia de tampoc no fa gaire, els senyors Ryanair van deixar de ser unes bellíssimes persones i ja no estàvem gens contents amb ells. De ser un soci estratègic per desenvolupar l'economia de l'àrea de la Costa Brava i la Costa Daurada, van passar a ser una colla de xantatgistes sense entranyes que volien violar les nostres dones i els nostres homes i menjar-se els nostres fills (i filles) amb salsa de tomàquet industrial. Què havia passat? Per què aquest canvi radical? Sembla que la culpa va ser del vil metall. La companyia aèria i la Generalitat no es posaven d'acord en el tema dels estipendis i uns ajuts i com uns Pimpinelas qualssevol es cantaven allò de...

- Vete, olvida mi nombre, mi cara, mi casa, y pega la vuelta.

- Jamás te pude comprender...

- Vete, olvida mis ojos, mis manos, mis labios, que no te desean.

I així fins dimecres. Va ser el dia en què, com si fos un anunci de xampú, corrent a càmera alentida per una platja deserta, companyia i administració van reconciliar-se amb un sonor petonàs. Que bonic, no troba? El problema és que ara anem a casament sense saber els motius del divorci immediatament anterior i, encara menys, per què han fet les paus sobtadament. Per tant, no sabem si hem d'estar tristos o alegres i si Ryanair són sants o dimonis. Jo, la veritat, com que no entenc res opto per fer com amb les parelles que es barallen. ¿Sap allò de "no t'hi fiquis que acabaràs rebent"? Doncs això mateix.