SORAYA SÁENZ DE SANTAMARÍA: La nena de Rajoy
La seva frescor encara tendra s'esforça a aparentar circumspecció d'alta funcionària. Té una oratòria pautada, poc donada a exabruptes, més amant de la santa indignació d'una divina impacient que del sarcasme sagnant i barroer.
Parla tan seguit que gairebé no vocalitza, com si vomités un temari empollat. Alterna la mirada a punts indefinits amb breus cops d'ull a l'interlocutor. I fa el que pot per contenir una energia juganera que la podria desacreditar.
El nas arremangat i un físic petit i compacte l'allunyen de la bellesa barbi que tant agrada a la dreta. Massa enfeinada per perdre hores als assecadors, manté la cabellera amb un punt de desordre i humitat.
Però el seu fort seduint el mostra quan escolta. Els ulls, molt rodons, li brillen, i els llavis apunten un somriure entremaliat. En el silenci aflora l'alumna que per impressionar ha exhibit sempre un aplom que no acaba de tenir.
Als 23 anys es va enclaustrar per fer-se advocada de l'Estat, i quan als 29 va oferir el seu jove i entrenat cervell a la Moncloa, Rajoy hi va saber veure la groupie llesta, fidel i hiperactiva que li trauria un munt de feina.
Mare recent, li han criticat un meteòric retorn cedint el permís al marit. Però era el mínim que calia esperar d'una servidora d'Espanya tan entregada al jefe com una mística del Segle d'Or. Ser-ne la vicepresidenta la posa al llindar de l'èxtasi.
