Salomé i els pressupostos
La Santa Aliança, com no podia ser d'una altra manera, comença a agafar connotacions bíbliques. És el que a un li ve al cap en contemplar una de les imatges més comentades de la setmana: la d'Alícia Sánchez-Camacho exhibint, juntament amb el seu millor somriure, el paper amb el text de l'acord entre CiU i el PP sobre els pressupostos de la Generalitat. La senyora Camacho fa tot l'efecte de tenir a les mans un veritable trofeu de caça, cobejat des de feia molt de temps. O bé la penyora d'alguna revenja, com la que va aconseguir en el seu moment Salomé en exigir (i obtenir) la testa decapitada de sant Joan Baptista.
Salomé, segons relaten els Evangelis de Marc i Mateu, era la filla d'Herodes Filip i de la seva esposa, Herodies, que pel que es veu era un pendó considerable. Tant és així que Herodies va acabar casant-se en segones núpcies amb el germanastre del seu marit, un tal Herodes Antipas, a qui mai no li venia d'un pam ni de dos. Aquest comportament va causar l'escàndol i la censura de la gent del seu entorn, i singularment va rebre la desaprovació del profeta Joan Baptista, que en aquell moment ni tan sols sospitava que acabaria passant a la posteritat com a sant. Total, que un mal dia Salomé va ballar davant d'Herodes Antipas, que en va quedar tan meravellat que li va prometre a la noia que demanés el que volgués, perquè ell ja s'encarregaria d'aconseguir-ho. Aleshores Herodies va aconsellar a la seva filla que demanés el cap de Joan Baptista, que li donava tanta mala vida. Sembla que, de bon començament, Herodes Antipas va expressar els seus recels, però tanmateix ja sabem com va acabar tot plegat: amb el cap de Joan Baptista convenientment tallat i servit en safata.
No cal ser gaire imaginatiu per veure en aquesta història una al·legoria del que, anys a venir, acabaríem coneixent com a pactes de govern (alguns hi afegeixen l'expressió "contra natura", però és que, de natural, no hi ha cap partit que governi en companyia d'un altre si té ocasió de fer-ho tot sol). Salomé Sánchez-Camacho feia temps que ballava davant d'Artur Mas Antipas, i finalment ha encertat a fer-ho amb tanta de gràcia que el capità de la Generalitat ha volgut premiar-la oferint-li el que consideri convenient. Val a dir que, de ballarines, a Artur Mas no n'hi faltaven, ans al contrari: però, davant del pas extremament confús del PSC i dels abruptes moviments de malucs d'ERC, al final s'ha decantat per les sinuositats de la dansa pepera , encara que s'endevini perillosa.
Tan perillosa que, per satisfer aquesta Salomé amb fam endarrerida, ja no n'hi ha prou amb qualsevol cosa: la mare Herodies, des del seu palau al carrer Génova, cada dia exigeix un sacrifici diferent. Ara és la política exterior de la Generalitat; ara, els mitjans públics; suara, el model lingüístic i educatiu. I tot, no cal dir-ho, servit en la sumptuosa safata de la responsabilitat de govern. Nyam, nyam.
