10/12/2011

Salvem els Borbons?

3 min
Abans de respondre amb el cor, tinguem present que la monarquia pot ser la peça que faciliti l'encaix d'aquest puzle que és l'Estat espanyol.

LA TRADICIÓ.A la Catalunya d'avui costa molt mostrar empatia amb la casa reial. Els Borbons no tenen la mateixa força simbòlica que a Castella; aquí se'ls ignora, se'ls critica o se'ls parodia sense manies. Nosaltres també vam ser bons vassalls d'una monarquia pròspera, a l'Edat Mitjana. Però ja fa molts segles que la Cort va marxar de Barcelona, i mentrestant hem esquinçat i cremat retrats d'Àustries i Borbons al Corpus de Sang, a La Gloriosa, el 1917 i el 1931, i en múltiples revoltes i bullangues durant més de tres segles; hem impulsat dues repúbliques i entre els nostres avis sempre n'hi havia algun que cantava La marsellesa de memòria, lluint un frondós bigoti federal. No és només l'adhesió a un sistema de govern, sinó un pack ideològic i mental que per a alguns és catalanista, per a d'altres és esquerrà i per a d'altres és francòfil: l'adhesió a la França dels citoyens enfront de l'Espanya rància i semifeudal dels Borbons. Esclar que també hem tingut molts carlins i molts alfonsins. Però avui dia entre la població catalana hi domina una mena de joancarlisme pràctic, poc entusiasta, i disposat a prescindir de la Corona de seguida que deixi de resultar útil.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

LA UTILITAT. I heus aquí la pregunta. És útil, la monarquia espanyola? Val més enfocar-ho així, perquè si hem de parlar de principis, no hi ha debat possible: els reis i els prínceps, el seu cerimonial tronat i els seus drets hereditaris són una relíquia condemnada a la desaparició, aquí i a tot arreu; si, a sobre, la família reial és notícia per comportaments poc adequats, o directament delictius, sembla clar que hauria arribat el moment de tancar la paradeta. Cal tenir present que el rei d'Espanya no és una figura merament decorativa. És el cap de l'exèrcit i, a més, conserva una autoritat intangible que es deriva de les excepcionals circumstàncies que va viure Joan Carles I en els primers anys del seu regnat. Els gestos i les gestions, les paraules i els silencis del monarca també compten. Però convé pensar si realment Espanya es pot permetre un canvi de règim en un moment de recessió com aquest, i també si es pot permetre prescindir d'un símbol nacional, quan el debat territorial està més obert que mai.

NOSALTRES. I, a nosaltres, ens convindria que caigués la monarquia? Els republicans de tota mena creuen que sí, per convicció; i els catalanistes, a més, sospiren perquè un cataclisme institucional ensorri l'Espanya uniforme que els Borbons han encarnat des de Felip V. Però abans de respondre amb el cor, hem de tenir presents dos factors. Primer: la Corona ha estat una de les institucions espanyoles menys hostils envers el fet català (cosa que explica, en part, el neorepublicanisme de l'ala dreta del PP). Segon: la monarquia pot ser la peça que faciliti l'encaix d'aquest puzle jurídic i emocional que és l'Estat espanyol. I per què? Doncs perquè el sobiranisme català no tindrà èxit si actua a la contra i cremant banderes. Ha de procurar, més aviat, gestionar la complexitat, acomodar sentiments identitaris que de vegades són incompatibles però que sovint es complementen. La pervivència d'una institució comuna, secular, però sense poder real, com és la monarquia, pot ajudar a trobar solucions imaginatives (a la Commonwealth sembla que ha funcionat). I qui si sap si aquest rol podria donar un sentit nou a la Corona, injectar-li vida. ¿Els Borbons, salvats per Catalunya? Això sí que tindria gràcia.

stats