Sara 'Carbonegra'
En l'enèsima aventura inútil de Sara Carbonero, la noia ha comunicat ara als concursants de GH una de les proves que hauran de dur a terme a la casa de Guadalix. Ho va fer a través d'una pantalla, asseguda a la seva taula dels informatius i, per variar, sense cap mena de gràcia. La postal resultant era el símbol de la degeneració absoluta del periodisme: l'escultura-titella de la informació explicant un joc a un grup d'ineptes amb la mateixa entonació que una màquina de tabac et dóna les gràcies per comprar-ne un paquet. La periodista de Telecinco és esclava de les múltiples peticions faranduleres que li proposen anunciants i directius. És esclava de la seva pròpia imatge, que està explotant fins al desgast. És esclava d'idees televisives absurdes i de l'evolució més banal del periodisme-espectacle. I ni que li donessin la clau de les manilles, sabria deslligar-se de la seva pròpia imatge. És un híbrid estrany: la seva mirada té un magnetisme hipnòtic. La seva bellesa tahitiana atrapa l'espectador. Però la seva fredor comunicativa, la poca vivacitat que demostra en els directes, la inseguretat que evidencia quan entrevista o és entrevistada denoten poc criteri professional. És un robot a les ordres de peticions mediàtiques i propostes comercials.
L'etiqueta de periodista li dóna un fals prestigi. Sobretot li serveix per reivindicar una professionalitat i una dignitat laboral altiva per sobre de la resta de noies anunci . I la seva façana exòtica li assegura (malauradament) una repercussió molt superior a la de la resta de les seves presumptes col·legues de professió. La seva relació amb el capità del Reial Madrid, una falsa proximitat a les fonts d'informació que no ha sabut gestionar. L'aparició puntual de Carbonero en el GH és una filigrana intranscendent més per donar repercussió a aquest concurs, però també una mena de meta reality show . Sabem més de la vida de la suposada periodista que dels concursants exposats a les càmeres durant vint-i-quatre hores.
