Sarkozy i el perill de centrar la campanya en l'islamisme
Després de 32 hores de setge infructuós, els agents de la RAID, la policia d'elit francesa, van acabar amb la vida de Mohamed Merah, el jove que havia estès el terror a França amb una cadena d'atemptats de caràcter racista. Com és d'esperar en aquests casos, la classe política francesa ha fet pinya al voltant de la seva màxima institució, el president de la República. Nicolas Sarkozy va explicar ahir que havia donat l'ordre d'intentar capturar amb vida Merah (entre altres motius perquè hi ha molts detalls dels seus crims que ara serà difícil aclarir), però que al final no hi havia hagut més remei que disparar a matar perquè "ja havia mort massa gent" i no es volia "arriscar cap vida més".
Sarkozy, però, va anar més lluny en la defensa de l'actuació policial. Va anunciar un seguit de mesures per combatre el terrorisme islàmic, com ara perseguir aquells ciutadans que visitin webs que facin apologia del terrorisme o facin viatges amb la intenció de "rebre ensinistrament". Però cap d'aquests dos canvis en el Codi Penal es podran aprovar abans de les eleccions presidencials del 22 d'abril, de manera que les podem considerar perfectament com unes promeses electorals més.
Aquest ús en campanya d'un cas que ha sacsejat l'opinió pública francesa ha tingut efecte immediat i, en la primera enquesta publicada després, Sarkozy supera per dos punts el candidat socialista i fins ara favorit, François Hollande.
La temptació populista, que sempre ha acompanyat Sarkozy, amenaça ara de reforçar l'extrema dreta de Marine Le Pen, que ha aconseguit també beneficiar-se d'aquesta irrupció en la campanya de l'islamisme radical.
És lògic que, després dels fets de Tolosa, la inseguretat i el terrorisme preocupin els ciutadans, però l'ús que en fan els partits és perillós. En especial, el discurs antimusulmà de Le Pen no fa cap bé a la convivència. Una convivència que França necessita més que mai davant els reptes socials i econòmics que ha d'afrontar.
