Normal, varen dir ells
Escriptor“En mans del Parlament està fer d’una manera normal un president normal”. Aquestes paraules del presumpte perceptor de sobresous en negre M. Rajoy, pronunciades durant un acte organitzat pel diari Abc, varen causar en molt poca estona l’habitual allau d’ironies més o menys mordaces a les xarxes socials i en certs mitjans de comunicació on hi treballa gent que no és normal, com va denunciar en campanya electoral Xavier García Albiol. Ara que l’esmentem, i com que el seu partit el va presentar de candidat a la presidència de la Generalitat, hem de sobreentendre que el que entén M. Rajoy com “un president normal” deu ser algú com l’exalcalde de Badalona i exjugador de la Penya.
És curiós constatar que les apel·lacions a la normalitat venen sempre dels mateixos dos partits, PP i Cs, la qual cosa ens indica que els seus dirigents es perceben a ells mateixos com a paradigma del que és normal. I M. Rajoy, sens dubte, deu tenir dins el cap una idea platònica del que és un president normal que coincideix de cap a peus amb la seva pròpia i inconfusible persona. Però aquesta autopercepció, venint de l’home que ha aplicat el 155 (“una cosa que no s’havia fet a Europa des de la Segona Guerra Mundial”, segons ell mateix) és un excés de modèstia que l’honora però que no podem acceptar. Existeixen motius més que sobrats per valorar M. Rajoy com un dirigent extraordinari, literalment insòlit, i la seva humilitat no ens ho hauria de fer perdre de vista.
No trobarem gaires presidents ni primers ministres que siguin assenyalats davant del Congrés de Diputats com a responsables d’un entramat corrupte per part d’un altre presumpte delinqüent, com va fer Francisco Correa amb Rajoy fa tot just quatre dies. La qual cosa ens recorda que el 27 de juliol passat el president del govern d’Espanya va haver de comparèixer davant de l’Audiència Nacional com a testimoni a la causa de la Gürtel, un fet molt poc freqüent (poc normal) en els països amb polítics que no se salten la llei, com els agrada repetir també als líders de Cs i del PP. Que no se salten la llei per saquejar les arques públiques, volem dir. Hem d’interpretar també, doncs, que aquesta pràctica, a Espanya, és vista com a normal. Franco ja ho feia, i hi ha qui encara el troba a faltar.
Deu ser per això que un altre president normal, Joaquim Gay de Montellà, de Foment, considera normalíssim reclamar un govern unionista a Catalunya i expulsar la patronal vallesana Cecot (curiosament no alineada en la normalitat constitucionalista) del si de Foment, a fi d’adequar-se a “tot el que és l’articulació jurídica que tenim a Espanya”, segons declaracions seves a Catalunya Ràdio. ¿Tot el que vindria a ser l’articulació jurídica que fa els ulls grossos davant l’economia submergida (incloent-hi els partits finançats en B) i el frau fiscal, o la que fa referència a l’empresonament d’opositors polítics? És que tanta normalitat ens atordeix.
