El PP, al rescat dels pensionistes

Amb la seva habitual clarividència (és un home amb màsters a Harvard), Pablo Casado considera que el PSOE ha convertit els pensionistes en “ostatges” de les seves negociacions amb ERC. La pujada de les pensions s'ha ajornat fins que s'hagi produït la investidura de Pedro Sánchez, i això per al PP equival a tenir els pensionistes retinguts amb violència, que és el que significa ser un ostatge. Tant se val: els peperos diuen que Sánchez ha mentit expressament i que per això duen el tema al Tribunal Constitucional. No dic que Sánchez no menteixi: de fet, menteix tant que sovint sembla un dirigent del PP. Però a les democràcies, quan se sospita que un governant menteix, se sol aclarir la qüestió en un debat parlamentari. A Espanya es va directament als tribunals, preferentment als de les més altes instàncies.

Amb tot, no ens hauria d'estranyar que el PP es preocupi pels pensionistes, perquè sempre els ha tractat amb una cura i una delicadesa ben especials. Són ben coneguts i ja tradicionals els dinars massius de paella amb què tot sovint el partit de Casado festeja la gent gran d'arreu de les Espanyes, sobretot en època de campanya electoral. I arribat el dia de les eleccions, és entranyable la cura amb què representants i apoderats del PP van a recollir els vells amb més mala salut o amb menys mitjans als seus domicilis per acompanyar-los fins al col·legi electoral, sovint amb la papereta ja dins el sobre perquè no s'hagin de preocupar de res. En algunes localitats s'han donat fins i tot casos de persones ja difuntes que continuaven votant el PP des del més enllà, de tan agraïdes com estaven per l'atenció rebuda. Va ser també el PP el que va dilapidar el Fons de Reserva de la Seguretat Social, també conegut com a guardiola de les pensions (tot i que el PSOE l'ha acabat d'escurar a fons per pagar l'extra d'aquest Nadal). En una manifestació de pensionistes en què es va increpar l'aleshores president Rajoy a Alacant, la seva secretària d'estat de Comunicació, Carmen Martínez de Castro, va resumir en poques paraules l'opinió exacta del PP sobre els jubilats: “Qué ganas de hacerles un corte de manga y decirles: pues os jodéis!”

Precisament, la mobilització dels pensionistes com a col·lectiu és una de les notícies més estimulants dels darrers anys. És possible que existeixin pensionistes que es deixen comprar el vot per un plat de paella, però això no és perquè siguin pensionistes, sinó perquè qui no té dignitat no en té mai, ni de jove ni de vell. És valuós per a la democràcia que els jubilats decideixin organitzar-se i actuar en defensa dels seus drets però també del millorament de la societat. En el fons, demanen el mateix que altres moviments que han adquirit força en aquests mateixos anys: les dones, els catalans, els joves contra l'emergència climàtica. Posant l'accent en diferents qüestions, tots coincideixen a reclamar una mateixa cosa: decència. Decència en un món dominat per pocavergonyes i criminals, cada vegada més descarats. Que el 2020, doncs, sapiguem ser decents.