Salvini i els discursos enganyosos

Cal que cadascú estigui ben atent

“Europa té sentit si reconeix les identitats, les històries, les cultures. Si la Unió Europea és el pensament únic fundat sobre els negocis, les finances i la simple consideració econòmica, aleshores no és un somni, sinó el malson que estem vivint”. Són paraules de Matteo Salvini, el xenòfob líder de la Lliga Nord i ministre d'Interior (però veritable cap) de l'actual govern italià, durant la presentació de la inquietant aliança entre el seu propi partit i altres grups d'extrema dreta (alemanys, finlandesos i danesos) de cara a les eleccions europees del maig. Són paraules de Salvini, com diem, però les hem sentit o llegit mil vegades (com a mínim, de les guerres dels Balcans ençà) a polítics, intel·lectuals o analistes perfectament classificables com d'esquerres o progressistes. Si no sabéssim que en aquesta ocasió les ha dit el líder de l'extrema dreta italiana, molts les subscriurien (les subscriuríem) sense posar-hi cap emperò.

Un dels grans perills de la ultradreta i del feixisme és la seva enorme capacitat de fer-se seus, i tergiversar a la seva conveniència, els discursos d'altri. De camuflar-se, de disfressar-se. Existeixen una multitud de discursos sorgits del Partit Nazi, molts d'ells pronunciats per Adolf Hitler en persona, que, si es llegeixen descontextualitzats, molts votants actuals d'esquerres assumirien sense cap problema. Els ultres no sempre es presenten dient burrades, com fan ara mateix el PP, Ciutadans i Vox en singular competició entre ells per veure qui la diu més grossa. Tant de bo, perquè això els fa més fàcils de detectar. En altres ocasions, com en aquesta intervenció de Salvini, saben ser molt més subtils i astuts. Saben emetre cants de sirena per captar l'adhesió de ciutadans que en principi es poden trobar lluny de qualsevol plantejament ultradretà, però que s'hi veuen atrets perquè tenen la sensació que per fi algú es decideix a oferir respostes a preguntes que els preocupen.

Que la Unió Europea és un gran monstre que no es mou per cap altre interès que el purament econòmic, podrit de burocràcia i difícilment comprensible, pot ser més o menys cert, però és una idea compartida per molts europeus. Que els partits tradicionals de la socialdemocràcia, tant de dreta com d'esquerra, no han sabut atendre degudament assumptes que creen inquietud social, com les crisis migratòries, és una evidència. Que l'Europa dels estats no respecta prou les cultures, les llengües i les identitats és un fet que els que parlem català sabem prou bé. Etcètera.

Cal que cadascú estigui ben atent i no delegui la responsabilitat de discernir quan l'extrema dreta fingeix atendre els seus problemes, només per anar de malament a molt pitjor. Més que més, quan es presenta una aliança com aquesta que lidera Salvini, i que ben bé fa l'efecte de ser un primer pas per a la gran aliança global de l'extrema dreta que fa temps que prepara el poderós Steve Bannon, i que s'ha fixat les properes eleccions europees com a punt d'arrencada.

Més continguts de