Suárez Illana i altres misèries
El fillíssim Adolfo Suárez Illana, que Pablo Casado presentava ahir com a rutilant número 2 seu per Madrid, no és exactament un fitxatge estrella: té carnet del PP des de l'any 2002, i al mes d'octubre el mateix Casado el va posar al capdavant de la Fundación Concordia y Libertad (ja és curiós que sempre hagin de posar el nom de la llibertat pertot arreu). Segons la web del PP, la nova fundació s'havia d'ocupar dels “estudis econòmics que va abanderar la FAES, l'aprofundiment en les institucions de la Fundación Cánovas del Castillo, el vessant internacional atlantista de la Fundación Popular Iberoamericana i l'estudi de les polítiques públiques de solidaritat, estat del benestar i cooperació internacional de la Fundación Humanismo y Democracia”. Impressiona la quantitat de fundacions que té el PP, i sobretot la feinada que se li girava al fill de l'home que, per la gràcia dels mateixos que es reien d'ell quan estava malalt d'Alzheimer, ara dona nom a l'aeroport de Barajas.
Tanmateix, mig any després no hi ha notícies sobre res que hagi fet la Fundación Concordia y Libertad. Ni unes conferències, ni unes publicacions, ni un trist simposi. Tampoc té presència a internet, més enllà d'un redireccionament a una pàgina personal del mateix Suárez Illana que a la portada ofereix la lectura de dues entrevistes, una amb 'La Razón' i una altra amb 13TV (fetes ja com a president de la fundació, un mes i mig abans que es fes públic el seu nomenament). A la de 'La Razón', preguntat pel propòsit del govern de Pedro Sánchez d'exhumar les restes de Franco, Suárez Illana respon: “La història de la nostra democràcia és relativament recent. Si pretenem despullar d'honors tots els dirigents que no hagin estat demòcrates, què fem amb Pelayo o amb els Reis Catòlics? ¿Cal demolir Els Invàlids a França, perquè acull les restes de Napoleó? O el mausoleu de Lenin?” La pàgina també té un apartat amb el títol “La foto del Toisó”, en què reprodueix la foto, feta per Suárez Illana, de la visita que el rei Joan Carles va fer l'any 2008 a Adolfo Suárez pare, ja malalt, per lliurar-li les insígnies de l'Orde del Toisó d'Or. A Suárez Illana se li va concedir el premi Ortega y Gasset de periodisme a la millor informació gràfica de l'any 2008 per aquesta imatge. S'inclou el discurs de recepció del premi i una crònica de José Luis Gutiérrez per a 'El Mundo' que descriu la foto com a “insòlita, formidable, històrica, de rara qualitat artística i periodística”, i el Toisó d'Or com “la condecoració més exclusiva i valuosa del món”. La resta de l'article, intitulat “Intrahistoria de una foto para la Historia”, és igualment recomanable.
Poc després de ser nomenat president de la Fundación, Suárez Illana va impartir una lliçó de concòrdia i llibertat en afirmar que “la democràcia de què avui disfrutem la devem en part a Santiago Carrillo, però també en part a Franco”. Casado va afirmar ahir que el president Suárez va ser “un gegant moral i polític". I va concloure: "I és per ell que jo estic en política”. Suárez Illana també.
