23/01/2017

Susana Díaz s’escandalitza

2 min

A banda de carregar-se l’Obamacare i de telefonar a Benjamin Netanyahu, una de les primeres decisions que ha pres Donald Trump quan ha arribat a la presidència dels EUA ha estat suprimir la versió en castellà de la pàgina web de la Casa Blanca, juntament amb totes les prestacions que s’hi donaven en aquest idioma. Això ha esverat la presidenta de la Junta d’Andalusia i secretària general in pectore, de facto i summa cum laude del PSOE, Susana Díaz, que ahir s’exclamava a Twitter d’aquesta guisa: “ Trump retira el español de la web de la Casa Blanca: un desprecio a la comunidad hispana y un ataque intolerable a la segunda lengua en EEUU ”.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Intolerable, sí senyora. Si en fóssim dignes i en tinguéssim ocasió, acompanyaríem la molt honorable Díaz en el seu dol i miraríem d’alleujar-la explicant-li que, per desgràcia, aquesta mena d’atropellaments són coses que passen. Sense anar més lluny, a Espanya. Cal suposar que quan la presidenta Díaz subratlla que el castellà (perdó, l’espanyol) és “la segona llengua als EUA” vol dir en nombre de parlants. Doncs si ens fixem en aquesta dada, resulta que la segona llengua a Espanya és el català, que no ha estat mai “retirada” de la pàgina web del Congrés de Diputats per la senzilla raó que mai no hi ha estat, per decisió i voluntat ben fermes i explícites dels dos partits als quals la presidenta Díaz deu la seva existència política (el PSOE i el PP, no necessàriament per aquest ordre). No tan sols això, sinó que quan algun diputat o diputada ha intentat fer-lo servir a la tribuna, el president o presidenta del Congrés ha procedit sense dilació a privar-lo de l’ús de la paraula. No sé si encara ho fan, però el català només podia ser parlat un dia a l’any a l’altra cambra espanyola, la que no serveix per a res i és coneguda com a Senat, en una jornada dedicada a les comunitats amb peculiaritats i rareses.

Ara bé, al Congrés (i a la seva web) la llengua catalana, segona a Espanya per nombre de parlants, no tan sols no hi té presència sinó que no hi té cabuda. I el mateix succeeix amb la majoria dels serveis de l’administració espanyola, amb la ràdio i la televisió públiques espanyoles, amb la casa reial espanyola i, amb comptades excepcions, amb bona part de les estructures d’estat espanyoles que els catalanoparlants, com a súbdits i ciutadans espanyols, paguem amb els nostres impostos. Es tracta, per fer servir les indignades i santes paraules de la presidenta Díaz, d’un menyspreu (en aquest cas a la comunitat catalanoparlant) i d’un atac intolerable a la seva llengua.

I si algú en té cap dubte no ha de fer més que consultar la Constitució espanyola, aquesta que la presidenta Díaz i els seus dos partits no es cansen d’invocar com un text revelat i immutable, que consagra el deure de conèixer l’espanyol mentre que per al català reserva tan sols el dret d’usar-lo. Afegint a continuació, això sí, que “les altres llengües espanyoles [no especifica ni tan sols quines són] seran objecte d’especial respecte i protecció”. ¿Sense ni una trista versió de la web del Congrés? Intolerable, en efecte.

stats