Publicitat
Publicitat

Todorov, maduresa europea

“Aquesta por contra els immigrants, contra els bàrbars, contra l’altre, serà un dels primers conflictes de l’Europa del segle XXI”, va advertir l’any 2010

Si fa poc ens referíem a Bauman com un europeu del segle XX, podem dir el mateix de Tzvetan Todorov, el pensador búlgar (nacionalitzat francès) que ens ha instruït en la vindicació de l’individu i de les seves llibertats i en el refús a qualsevol règim totalitari. El ventall temàtic de la seva obra és molt ampli i parla d’una multiplicitat d’interessos (la lingüística i la semiòtica, la crítica literària, l’humanisme i la Il·lustració, la conquesta d’Amèrica o la pintura flamenca) que conflueixen amb tota coherència en el desemmascarament de les tiranies nazi i comunista que assolaren l’Europa dins la qual ell va néixer i es va educar. La Bulgària comunista de la infantesa de Todorov potser no era tan perillosa com la Polònia que va conèixer Bauman, però el pensament s’hi trobava igualment segrestat i intoxicat, i el verí que surava entre la ciutadania va vacunar el jove home de lletres contra tota concessió a les ideologies de l’odi.

No es tracta ara de cercar paral·lelismes fàcils amb Bauman, sinó que és ben lògic que tots dos coincideixin en l’interès per l’alteritat, per la figura de l’altre: “Aquesta por contra els immigrants, contra els bàrbars, contra l’altre, serà un dels primers conflictes de l’Europa del segle XXI”, va advertir l’any 2010, sis anys abans d’una crisi dels refugiats que malauradament no podia constituir cap sorpresa per a ell. Si és cert que la història humana tendeix a repetir-se de forma cíclica, i a fer-ho en forma d’abusos de poder, també ho és que aquests abusos són combatuts i posats en evidència pels individus o les col·lectivitats que gosen identificar-los i enfrontar-s’hi, sempre en condicions adverses. L’autoritarisme es caracteritza, com succeeix ara mateix a Espanya, per l’apel·lació a la llei (que els mateixos governants han dictat a la seva conveniència i a la dels seus grups de poder afins) com a norma suprema i indiscutible, i són els insurgents, els insubmisos, com en deia Todorov, que gosen desafiar aquesta llei al preu de ser tractats com a delinqüents, els que acaben destapant aquests mecanismes de poder absolut, perquè tothom els pugui veure i pugui recobrar la consciència de la pròpia llibertat i la pròpia dignitat.

El conflicte entre la llibertat i el poder a partir de la caracterització que n’havia fet Kafka; la lectura de la pintura de Goya en aportacions que l’emparenten amb un altre dels grans homes de lletres europeus del segle XX, Guido Ceronetti; la denúncia constant dels enemics íntims de la democràcia (títol d’un dels seus llibres importants); l’eclecticisme i la renúncia deliberada a tota ortodòxia de pensament (postestructuralista o de qualsevol corrent), i una elegància i claredat en el discurs que converteixen la majoria dels seus textos en una experiència de lectura fèrtil i cordial fan de Tzvetan Todorov un dels pensadors necessaris dels nostres dies, que ens proporciona eines i punts de llum per a la construcció de la nostra maduresa, llunyana encara, com a europeus.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT