Turquia no és Espanya
Que el jutge Marchena s'expressi d'una manera educada, i no com un sergent del cigró o com un mal funcionari avorrit de la vida, no vol dir que el judici de l'1-O hagi estat “exquisit”, com no es cansen de dir els opinadors espanyolistes. Les acusacions i la instrucció en què es basa el judici, com el manteniment dels processats en presó preventiva, van contra tota lògica jurídica i suposen un atemptat flagrant contra l'estat de dret i les llibertats ciutadanes, i no perquè ho diguem uns altres opinadors sinó perquè així ho han denunciat dotzenes de juristes independents.
De la mateixa manera, el trasllat dels presos polítics a presons catalanes no és cap mesura de gràcia i molt menys cap tracte de favor, sinó una altra agressió contra els drets d'uns ciutadans que haurien de ser al carrer. Començant per un trajecte absurd que obliga els presos homes a viatjar durant dos dies en furgó policial, fent nit a Saragossa, per anar de Madrid a Barcelona. A Carme Forcadell i Dolors Bassa, en canvi, se'ls concedeix un trasllat en una sola jornada, amb la qual cosa es fa encara més palesa l'arbitrarietat que es comet amb els homes, però també l'argument sexista que s'aplica a les dones: se'ls permet un trasllat més breu perquè pertanyen al que els seus carcellers consideren “el sexe dèbil”. A canvi, elles hauran de suportar l'aïllament per separat a les presons Mas d'Enric i Puig de les Basses, mentre que ells podran almenys estar tancats en un mateix centre penitenciari, a Lledoners. Mentrestant, Amnistia Internacional ha demanat l'alliberament de Sànchez i Cuixart i la revisió de la situació dels altres presos i preses polítics, i diversos presidents de Parlaments europeus han exigit el de Carme Forcadell. Per la seva banda, el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l'ONU va emetre un informe en què reclamava l'alliberament d'aquestes nou persones. El fet que el Tribunal Suprem es permetés de qualificar aquest informe d'“extravagant” ha dut l'advocat Ben Emmerson (sobre el qual ha caigut, des de la premsa nacionalista espanyola, l'habitual pluja d'insults) a demanar a l'alta comissionada de l'ONU per als Drets Humans, l'expresidenta xilena Michele Bachelet, que s'investigui Espanya i, arribat el cas, se li apliqui moció de censura per haver violat els principis fundacionals de l'ONU. Emmerson va ser relator de les Nacions Unides fins al 2017. Espanya és un país on encara és vigent una llei coneguda com a 'llei mordassa'.
Qualsevol comparació entre Espanya i Turquia és odiosa, perquè (com deia Tolstoi de les famílies desgraciades) cada democràcia autoritària ho és a la seva manera. Però fins i tot Zapatero s'adona del vesper en què han caigut Espanya i la seva credibilitat democràtica, i demana al Suprem, des de RAC1, “una sentència que permeti recuperar la convivència”. Benvingut, però potser hauria calgut començar a dir alguna cosa quan el govern d'Espanya va decidir passar per damunt de la Constitució, en aplicar l'article 155 de la manera que li va donar la gana.
