Ultradretans emblanquinats

La mà de la dreta extrema renta la mà de l'extrema dreta

Des del primer moment que es van conèixer els resultats de les eleccions andaluses, el PP i Ciutadans, així com la seva premsa (cal recalcar el possessiu 'seva', perquè ho és: la paguen generosament, gairebé sempre amb els nostres diners), van començar l'operació d'emblanquinament de Vox. Frases del tipus “En realitat no són extrema dreta”, o “Però què és l'extrema dreta?”, i, per damunt de tot, l'argument suprem: Vox poden ser dolents, però al capdavall són un mal menor en comparació amb els independentistes catalans i els comunistes de Podem. Aquests són molt més radicals i molt més perillosos. Vox, al cap i a la fi, són “buenos chicos”, com els va definir Aznar. Masclistes, racistes i totalitaris, però els agraden el futbol i els toros: amb ells s'hi pot parlar. Amb els independentistes, en canvi, no hi ha res a fer: són supremacistes com 'el Torra', estan convençuts que són superiors a la resta i van fer un cop d'estat. No fa gaire, sentia un xarlatà de Ciutadans dient a la ràdio que calia il·legalitzar el comunisme, perquè havia causat milions de morts. Era un missatge per a Podem, és clar. A Espanya, el comunisme ha estat un actiu de la democràcia (va participar fins i tot en els pactes de la Transició) i va ser molt important en la lluita contra la dictadura franquista. Segurament aquest antifranquisme, i no els morts de Rússia o de Cambodja, és el que no se li perdona.

L'operació d'emblanquinament, però, no s'acaba amb Vox (nova estrella fulgurant del firmament polític espanyol, davant de la qual l'opinador amb ínfules cau inevitablement rendit, perquè li permet fer prediccions funestes a la massa ingènua i curteta que som tots els altres). No s'acaba amb Vox, dèiem, perquè Vox és al mateix temps l'emblanquinador perfecte del PP i de Ciutadans, que, en comparació amb ells, aconsegueixen aparèixer de sobte com a moderats. Fa poc ens exclamàvem de la competició entre Casado i Rivera per ocupar l'espai de l'extrema dreta, però ara això ja ha quedat enrere (ja hem passat aquesta pantalla, per fer servir l'expressió insofrible), perquè de sobte tothom fingeix que ha descobert que n'hi havia uns més a l'extrema dreta encara. És mentida: com remarca el pensador Sami Naïr, Vox no és més que la conseqüència del discurs que fa molts d'anys que el PP manté a Espanya. Com també ho són Ciutadans. I convé recordar sempre que l'origen del PP és l'Alianza Popular de Manuel Fraga, que va ser el partit que va servir perquè tots els franquistes que ho volguessin fossin reconeguts instantàniament com a demòcrates de tota la vida. Quaranta anys són pocs: dels emblanquinaments de la Transició venen aquests emblanquinaments descarats que veiem ara. La mà de la dreta extrema renta la mà de l'extrema dreta. Són els de sempre, els que només entren a una llibreria per agredir catalans, com a Blanquerna, o per insultar Pablo Iglesias, com a la Casa del Llibre de Barcelona. Ho fan, segons s'expliquen a ells mateixos, per salvaguardar la llibertat, la democràcia i l'estat de dret.

Més continguts de