VISCA EL SISTEMA

L'assaltant de Cornellà

El que és preocupant, i no es comenta tant, és el motiu que el va dur a voler morir

La crítica a la policia és imprescindible, però també ho és que les crítiques s'ubiquin dins la realitat. En pocs dies, els Mossos han estat acusats de ser una policia política, com si fossin la Stasi, i de perpetrar execucions extrajudicials, com si fossin esquadrons de la mort. La primera acusació prové de Ciutadans; la segona, de la CUP. Totes dues són molt greus i podrien ser també molt potents, a condició que fossin certes. Perquè tenen l'inconvenient que totes dues són falses, producte de pèssims i gens edificants càlculs polítics.

Tot indica que l'assaltant de la comissaria de Cornellà volia morir, i que la seva manera d'aconseguir-ho va ser fer-se matar per la policia. Els indicis apunten també que ell mateix confiava que seria abatut si atacava els Mossos a la manera d'un jihadista, com així va ser. Sempre és lamentable tota mort violenta, però, per poc que pensem en el context en què es troben Europa i Catalunya en relació al terrorisme jihadista, era previsible que el desenllaç de l'acció del jove de Cornellà fos el que va ser.

El que és preocupant, i sembla que no es comenta tant com altres aspectes del cas, és el motiu que el va dur a voler morir i a triar aquesta mort: que no es veia amb cor d'admetre la seva homosexualitat davant de la comunitat musulmana. El que és terrible és que algú s'estimi més morir com un jihadista que viure com un homosexual. Per por dels que l'envolten, a més. Sabem que l'islam no és homofòbia, però també sabem que existeixen mals musulmans que utilitzen l'islam per reprimir la llibertat dels altres. I de les altres, és clar. Fins a extrems com aquest. Cal que tots ens prevenim i ens protegim d'aquesta casta d'individus. I la comunitat musulmana, els primers.

Més continguts de