Publicitat
Publicitat

Calamars en la seva toga

Espanya ha retrocedit de manera alarmant pel que fa a la qualitat de les llibertats ciutadanes, i, per tant, pel que fa a la seva qualitat com a estat de dret

“Tan vehement -va dir-se un calamar- faig el ridícul”. Aquest és l’inici d’un poema de Gabriel Ferrater en què el calamar és la paròdia d’un escriptor pedant. Però pel que sembla s’han aplicat també la seva reflexió el fiscal Vicente González Mora i el jutge Ismael Moreno, tots dos de l’Audiència Nacional, l’alt tribunal espanyol que mai descansa. El primer va sotmetre el regidor cupaire Joan Coma, de Vic, a un interrogatori sobre truites i ous que ja ocupa un lloc destacat en la història universal del despropòsit, i el segon el va condemnar, a Coma, per un delicte de sedició, atès el fet provat que el regidor considerava necessària la trencadissa d’ous per a la consecució del fi anticonstitucional que vindria a ser una truita. Finalment, però, el jutge ha recapacitat sobre la seva estrambòtica decisió i ha arxivat el cas truita deixant sense efecte la sentència contra Coma, sense descuidar-se tanmateix d’afegir, en la seva interlocutòria, nous motius per a la riota: “No consta que proposés als ciutadans un alçament públic i tumultuari per impedir l’aplicació de les lleis”, escriu el magistrat. Doncs no, no consten aquestes coses tan tumultuàries, però gràcies per aclarir-ho.

Ens alegrem de l’absolució de Joan Coma, especialment perquè comporta el restabliment de la vida normal per a ell i per a la seva família, i esperem que serveixi de precedent perquè succeeixi el mateix amb d’altres calamitats jurídiques recentment sortides de l’Audiència Nacional, concretament les sentències contra el raper Valtònyc i la tuitera Cassandra Vera. Recordem que estem parlant de dos joves (Valtònyc té vint-i-tres anys, Cassandra vint-i-un) condemnats respectivament a tres anys i mig de presó i a un de presó i set d’inhabilitació total per unes cançons i uns tuits satírics contra el rei Joan Carles i contra el feixista Carrero Blanco. Estem parlant, en altres paraules, de dues vides trencades tot just al seu començament a causa d’un abús de poder contra la llibertat d’expressió que ens fa retrocedir a la intempèrie més crua del franquisme més totalitari i repressor. I que tenen una solució tan senzilla com la que s’ha adoptat amb Joan Coma: reconèixer que el tribunal es va equivocar i revocar les sentències.

Ara bé, fins i tot si això es fes, hi ha un mal que ja està fet i que és més difícil de revertir: l’evidència que Espanya efectivament ha retrocedit de manera alarmant pel que fa a la qualitat de les llibertats ciutadanes, i, per tant, pel que fa a la seva qualitat com a estat de dret. No es tracta del ridícul que facin uns calamars togats i massa vehements, sinó de trobar-nos dins una suposada democràcia en què els poders no actuen degudament separats, i sí profundament interferits pels interessos i la ideologia del partit en el govern. I això destrossa vides particulars i corroeix la cohesió social. No són les opinions ni les idees el que divideix i fractura la societat, sinó els atropellaments d’uns governants infames ajudats per uns jutges i uns fiscals indignes del seu ofici.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT