04/04/2017

Dos micos de Gibraltar

2 min

So Spain wants Gibraltar... perhaps we should recognize Catalonia”. Aquest text, acompanyat d’una imatge d’una de les milionàries (en assistents) mobilitzacions dels últims Onzes de Setembre a Catalunya, amb una multitud exhibint una gran pancarta en què es llegeix la paraula Independència, s’ha convertit aquests dies en un mem força popular i celebrat al Regne Unit. “Ja que Espanya vol Gibraltar, potser que nosaltres reconeguem Catalunya”. Evidentment es tracta d’una broma, però és una d’aquestes bromes fetes mig seriosament, perquè el ciri trencat i momificat d’Espanya sobre la sobirania de Gibraltar, fet sortir tan maldestrament com era possible en ple inici de les negociacions del Brexit, ha causat estupor i poca gràcia dins la política i l’opinió pública britàniques, amb consens transversal fins i tot entre partidaris i detractors del Brexit. Normal entre aquells que no estan avesats a cohabitar amb la furia roja i la seva peculiar visió del món. En tot cas, si la broma esdevingués real, ves per on que el reconeixement britànic a Catalunya, mai obtingut al Tractat d’Utrecht ni després de la Guerra Civil (Gaziel, ara no em facin dir si a les Meditacions en el desert, se’n lamentava amargament), arribaria finalment com a reacció a la ràbia que arriba a produir Espanya amb la seva irracional fixació sobre el Penyal. “Para un español, Gibraltar es español”, ha declarat Rajoy, encara que sembli mentida. Dels tres micos de Gibraltar, Espanya es reserva el doble paper del que no hi veu i del que no escolta. Del que no parla certament no, perquè l’instint de la bravata els fa parlar pels descosits.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Una cerca senzilla a Google dona una munió de resultats per a “Spain Gibraltar”, que en general oscil·len entre la incomprensió, la burla i la irritació. Pel seu interès, val la pena aturar-se en un post del periodista Tunku Varadarajan (curiosament, el mateix que va incloure, a Politico, el president Puigdemont dins la llista de personatges que podien “arruïnar” l’any 2017) al web de la Hoover Institution de la Universitat de Stanford. El post es titula “Gibraltar is British - and European” i és de fa dos anys i mig, però podria haver estat escrit avui mateix. S’hi llegeixen frases com aquestes: “El que és depriment per als gibraltarenys -i hauria de ser-ho per als espanyols actuals-és l’actitud dels successius governs espanyols després de Franco, que segueixen negant a Gibraltar el seu dret a l’autodeterminació. Gibraltar té aquest dret, i no és admissible dir una altra cosa”. O: “L’evolució d’Espanya de l’erm feixista cap a la democràcia moderna no serà completa fins que no reconegui el poble de Gibraltar […], un poble amb drets”. O: “El país que vol reintegrar Gibraltar està a punt de perdre Catalunya. La furiosa competició entre Madrid i Barcelona és el teatre de la desintegració d’Espanya -una sarsuela tragicòmica en què els catalans voten per sortir d’Espanya i Espanya... imagineu-ho... amenaça de portar-los davant dels tribunals per votar!” Com diria el mateix Rajoy, fin de la cita.

stats