El Senat a la Sagrera
“Volem un Senat útil, el que necessitàvem i no hem tingut. El volem a Barcelona i el volem a la Sagrera”, ha dit la Carme Chacón, que és -per si algú no ho té present- la cap de llista del PSC per Barcelona. Segons la Chacón, aquest mannà, aquest regal, aquest do només ens el podria aconseguir el mascle Sánchez, que hauria de “reformar la Constitució, amb el reconeixement federal, que porti a la Sagrera un Senat federal”. M’estripo la roba interior en senyal de confusió i culpabilitat. I per què la Sagrera? Què han fet els habitants de la zona per tenir el privilegi d’acollir, als seus bars de menú, la Carmen Alborch, en Javier Arenas, la Rita Barberá, en José Ramón Bauzá...? Doncs res. És que figura que la Sagrera, a diferència de la Fageda d’en Jordà o Montserrat o Sant Kevin de Vallfosca, és al costat de la línia de l’AVE Madrid-Saragossa-Barcelona. Així, ses atrafegades senyories no haurien de perdre ni un minut de ses decisives ocupacions agafant la Sarfa per anar a salvar el planeta.
Però als catalans ens passa que, quan ens ofereixen el braç, ens agafem la màniga. Et diuen que et duran el Senat a Barcelona i la il·lusió et col·lapsa. I en vols més. Tenir el Senat ens faria ser la capital d’Europa. El Senat atrauria magnats àrabs. I, per tant, et dius, hem de demanar altres privilegis. ¿I si al costat del Senat, allà al parc de la Pegaso, també ens hi posen una sucursal de Terra Mítica? ¿I què me’n dieu de desmuntar l’aeroport de Castelló i reconstruir-lo, peça per peça, al carrer Berenguer de Palou? ¿I bastir-hi un teatre que aculli la temporada de Doctor Jekyll y Mister Hyde de Raphael? ¿I si també ens hi col·loquen El Bulli Foundation? ¿I si al descampat de l’estació hi construeixen una rèplica de la casa de Guadalix de la Sierra per acollir l’edició de Gran Hermano 17?
