Senyors banquers, la social és la millor inversió
FA MAL ESCOLTAR evidències i témer que no obtindran resposta. Com la que ha expressat Oriol Illa, president de la Taula del Tercer Sector Social. Les entitats que apaguen focs humans cada dia necessiten de manera urgent 770 habitatges. Els bancs en tenen 47.000 de buits. ¿Vostès, senyors que manen als bancs, saben què es pot fer amb 770 habitatges? ¿Vostès, que hi entenen tant d’inversions, es poden imaginar la inversió social que suposa donar una missió a la buidor física de 47.000 pisos, que és alhora una buidor moral, una buidor col·lectiva?
La Taula del Tercer Sector disposa de 1.522 pisos on hi viuen 7.067 persones. Els posen a l’abast a bons preus de lloguer i fan l’acompanyament perquè gent vulnerable s’espavili i se’n surti. ¿Vostès saben el que s’estalvia una societat en problemes reals, en hospitals, en presons, si és capaç de rescatar a temps les persones? No ho vegin només com un acte de justícia. És un estalvi econòmic, una despesa que no caldrà pagar. Una manera de garantir que la societat sigui més segura, i vingui al banc amb alegria i confiança a signar un nou crèdit. Catalunya, que vol ser un nou estat modèlic, té un 2% de parc d’habitatge social, quan a Europa arriba al 15%.
Fa vergonya confessar que no saps com treure’t de sobre 47.000 pisos buits quan una gent que es desviu pels altres i tapa forats allà on no arriba l’administració, que garanteix la cohesió social i la fe en les persones i en el sistema, te’n demana uns quants per atendre necessitats urgents. Que m’expliquin què impedeix fer aquest pas. Ho dic com a ciutadà i també com a client que paga les seves amables comissions, incloses les noves dels caixers.
