Serenitat i fermesa en el compte enrere cap a l’1-O
Som a les portes del repte democràtic més audaç que hagi viscut mai la Catalunya contemporània. Enmig d’una gran mobilització cívica d’una clara majoria social ideològicament transversal, i contra un Estat que ha optat per donar una resposta repressiva -judicial i policial- a una demanda de naturalesa política, demà milers de ciutadans d’aquest país sortiran al carrer amb l’objectiu d’omplir les urnes amb paperetes. Del sí i del no. Per exercir un dret democràtic inalienable: el dret de vot.
La negativa a participar en el referèndum d’aquest 1-O d’una minoria parlamentària catalana (Cs, PSC i PP) finalment ha quedat en segon pla davant el que ha sigut, aquestes setmanes, una autèntica ofensiva de l’Estat, que ha activat tots els ressorts per impedir que el poble de Catalunya s’expressi políticament, sobiranament, en llibertat. L’efectiva intervenció de la Generalitat, des de les finances fins als Mossos, suposa un intent d’acabar per la porta del darrere amb l’autogovern de Catalunya, alguns servidors públics del qual, a més, han sigut detinguts pel dubtosíssim delicte d’haver complert amb el mandat democràtic i governamental d’organitzar un referèndum. I alhora hem hagut d’assistir a una espiral de prohibicions que ha coartat drets bàsics com el de reunió, el de llibertat d’expressió i informació, el dret a la intimitat...
Davant aquesta contundent i autoritària posició de l’Estat, la reacció del Govern ha sigut la determinació de seguir endavant mantenint l’aposta democràtica pel referèndum. Una reacció que ha trobat la complicitat del sobiranisme no independentista dels comuns, ara sí, compromesos amb la crida a les urnes. I l’escalf d’una àmplia implicació popular, festiva i pacífica com ja ens té acostumats, que també ha anat més enllà dels tradicionals sectors afins a l’independentisme.
És aquest esperit civil i plural, profundament democràtic, el que demà haurà de superar una prova més: la d’anar a votar en unes condicions difícils sense perdre en cap moment el tarannà pacífic que ha caracteritzat el Procés tots aquests anys. Ara més que mai cal mantenir la serenitat per mostrar al món la realitat d’una societat exemplar, orgullosa de la seva diversitat, que simplement vol decidir el seu futur en llibertat a través de les urnes.
