Sergi Arola

Tinc 'jet lag' així que em llevaré més d'hora que de costum. Revisaré el correu i les trucades que he rebut. La diferència horària podria suposar una petita acumulació. Baixaré al gimnàs de l'hotel on m'allotjo, a Dallas -Texas-, i faré entre mitja hora i tres quarts de cinta i entre 20 minuts i mitja hora de Pilates. A Madrid tinc un entrenador personal, però aquí ho faré jo sol. Pujaré a l'habitació, em dutxaré i em vestiré. L'esmorzar serà contundent, perquè als Estats Units són així. Després faré feina d'oficina, respondré més mails, revisaré com van els nous projectes que tinc entre mans... A les dues em passaran a buscar per anar a fer una conferència. Sóc aquí de viatge de feina, perquè una cadena de supermercats nord-americana, Central Market, m'ha convidat a fer una classe dins el cicle Pasaporte España. Hi haurà tant restauradors com mestresses de casa, i els explicaré algunes de les meves receptes. N'he triat de molt diferents: des de les primeres que vaig fer fins a alguna de les últimes, per repassar la meva trajectòria. Després d'una breu explicació, prepararé els plats en directe. Quan s'acabi, segurament no dinaré, perquè entre l'esmorzar i el sopar ja faré prou. Quan viatges i tens els horaris descompensats pots tenir la sensació que et passes el dia menjant. Aniré a sopar amb el meu ajudant a un Steak House, la carn que hi fan és boníssima. I a dormir, que el jet lag torna a passar factura.