Sermons i estratègies

Recentment Zbignew Brzezinski, una de les ments analítiques i operatives més clares de la política exterior americana dels últims 40 anys, demòcrata, gran conseller de Jimmy Carter, es mostrava molt decebut amb el president Obama, a qui també ha aconsellat, sobretot quan era candidat. "Ja n'hi ha prou de sermonejar. És hora de presentar estratègies", va dir sense embuts en la presentació del seu darrer llibre, A strategic vision: America and the crisis of global power . Molt preocupat per la "debilitat americana", considera que mentre els Estats Units opten per un "aïllament estratègic" la Xina s'apunta a la "paciència estratègica" i aposta per un paper dominant global a llarg termini.

"Si els EUA no es revitalitzen a casa, fracassaran internacionalment", sentencia. Descriu així les cinc vulnerabilitats del seu país: l'increment de la desigualtat, el deute, un sistema financer viciat, unes infrastructures nacionals envellides i un sistema polític paralitzat. Si el que volia era minar la moral, no està gens malament!, en especial si a més hi afegeix, tal com va fer, que sent "vergonya per l'espectacle que ofereix el camp republicà".

En el seu discurs de l'estat de la Unió d'ahir el president Obama ens va tornar a sermonejar brillantment. La diferència, crec sincerament, és que, a part de frases ben lligades, referències patriòtiques i tics emotius, hi havia estratègia. El discurs tenia un gran fil conductor: un catàleg d'accions de govern per combatre la desigualtat i els desequilibris com a única manera de fer renéixer una Amèrica forta. Era, com alguns comentaristes han subratllat, una intervenció que navegava entre un pla d'acció fins a les eleccions del novembre i les bases del programa electoral per guanyar-les.

Hem començat el 2012 a Occident, sobretot, subratllant que serà l'any de l'austeritat. Tisorades amunt i avall que deixen l'estat del benestar ben aprimat després de més d'un excés, sí, però sobretot després de males gestions i prioritats equivocades. Encara no hem acabat el mes de gener i ja hem canviat el nom del que ens espera: aquest serà l'any de les desigualtats. Ningú dubta que s'engrandiran.

Rellegint el discurs d'Obama, queda clar que o s'inverteix la tendència, amb impostos que generin polítiques redistributives, accions socials, més educació i sanitat incloses, o la fossa entre els ins i els outs del sistema es farà perillosament infranquejable. Així és com ha sorgit als Estats Units la campanya dels "conscienciats de l'1 per cent". Ara ja no sorprenen les falques publicitàries a la ràdio pública en què una veu femenina serena i amable explica que és una de les afortunades milionàries que exigeix, per favor, pagar més impostos! "No és possible que nosaltres, els rics, l'1 per cent de la població de rics, no assumim les nostres responsabilitats", diu la veu d'aquesta dona, membre del grup "milionaris patriotes", en què destaca Warren Buffet. Ahir Obama xifrava que amb ingressos per sobre del milió de dòlars, s'ha de pagar, com a mínim, "el 30 per cent d'impostos". Almenys una mica més que la secretària de Buffet, que va escoltar el discurs des d'un lloc preferent.

Fins i tot a Davos, la Meca del capitalisme, dels negocis i dels triomfadors milionaris, aquest any ha arribat la preocupació per les desigualtats. "L'home i la dona de Davos es decanta ja per admetre que les desigualtats no són bones ni per a la societat ni per al creixement", resumeix una excel·lent anàlisi del New York Times d'aquesta setmana, que anticipa els debats que tindran lloc al resort suís. "Fins ara primer era el creixement econòmic, després educació i serveis sanitaris. Ara s'ha invertit l'ordre d'aquesta seqüència. Primer hi ha l'educació, després la sanitat, les famílies amb dos fills només. Llavors arriba el creixement econòmic", hi relata un expert suec en desenvolupament.

A més el discurs d'ahir, que sempre té un to patriòtic molt profund, va adquirir un caire de patriotisme econòmic: la seguretat de la "nació nord-americana", en particular un cop mort Bin Laden, no depèn tant de fer front a les amenaces exteriors com de la capacitat de reactivar l'economia i reequilibrar les desigualtats internes.

No sé si els assessors d'Obama que varen preparar el discurs van tenir en compte els nombrosos consells al llibre de Brzezinski. Per experiència pròpia, després de tenir-lo de professor a Colúmbia i veure com es mou per Washington, sempre s'assegura que la Casa Blanca sàpiga el que pensa i actuï conseqüentment. Fa dies que va dir al Financial Times que no sabia si el president tenia preparades "les urpes" per acompanyar els sermons amb les estratègies.

Apreciat professor, potser amb tres anys de retard, tenim el primer capítol. Continuarà? No ho sabem, estem realment expectants. Ens hi va molt.