09/02/2019

Set Europeus i un anunci de pernil

2 min
Javier Fernández s’acomiada de la competició amb el setè Europeu i ara se centrarà en el seu propi xou de patinatge sobre gel.

És prim i petit i es mou de manera plàstica i àgil. Pel que he llegit, era un nen entremaliat i, de més gran, enamoradís. Ha guanyat un bronze als Jocs Olímpics, dos Campionats del Món i set Europeus. Surt en un anunci de pernil. Abans de complir els divuit anys va marxar als Estats Units per entrenar-se i tirar endavant la seva carrera esportiva i, més endavant, es va instal·lar al Canadà pel mateix motiu. Pel que sembla, va ser gairebé per casualitat que es va trobar competint, ja que, a l’inici, simplement seguia els entrenaments de la seva germana. Sabeu de qui parlo?

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El patinador artístic sobre gel Javier Fernández ha confirmat la seva retirada després de proclamar-se campió d’Europa per setena vegada consecutiva amb tan sols 27 anys. Aquí a l’ARA se li va dedicar un article fa uns dies. Els que em coneixeu i m’aneu seguint sabeu que no porto gaire bé això dels comiats dels esportistes d’alt nivell. Em genera molta nostàlgia i sempre em porta a imaginar-ne els motius.

Els seus èxits són molt destacables en un país amb una pobra tradició en esports de gel. El seu palmarès és històric i dubto -m’encantaria equivocar-me- que la nostra generació i unes quantes de futures puguin presenciar res semblant en aquest esport. Deixa la competició però no els patins. S’ha bolcat en l’espectacle Revolution on ice, que compta amb alguns dels millors patinadors del món i música en directe. Després de viure els seus grans èxits en silenci, ara omple espectacles amb dotze mil entrades venudes.

Amb 27 anys encara és jove. ¿Ja ho ha aconseguit tot? Per què no lluita per un or olímpic? La competició al seu nivell és extremadament exigent. ¿L’èxit que generen les medalles no compensa tant d’esforç, exigència i sacrifici? Odio refugiar-me en el discurs victimista de la disparitat entre esports, bàsicament entre els esports individuals o minoritaris i el futbol, i els que em seguiu sabeu que no en parlo gaire. Però aquest cas en concret em porta fins al cap del carrer: el futbol que es consumeix i que genera benefici, més enllà de l’esport, és un espectacle. Altres esports televisats i que generen grans beneficis i seguiment, com el motor o un Tour, molt més enllà de l’esport són espectacle. Javier Fernàndez ha deixat l’esport pur i dur per guanyar-se la vida amb l’espectacle. Potser haurem de començar a deixar enrere les medalles i els anuncis de pernil i trobar la forma d’espectacle que ens permeti viure dels nostres esports.

stats