Setmana de colors
Comença la setmana blanca per a la meitat dels escolars de Catalunya. El color varia segons com t'ho miris. Per als nens és blanca, sí, però els pares estan negres, l'economia domèstica alerta números vermells, els avis tenen les cares liles de cridar, al Govern l'hem posat verd i el país s'ha quedat a quadres.
Un govern que entén les necessitats de les criatures -com la de descansar una setmana a mig trimestre- hauria de saber que organitzar festes infantils en les quals els adults no hi són convidats té el seu intríngulis , no es tracta només de preparar quatre entrepans, sinó d'organitzar activitats de lleure, perquè si els nens s'avorreixen, la festa no té sentit i tot es qüestiona. El Govern hauria d'haver ofert casals i colònies, a les seus de les entitats que identifiquen el país, l'ajuntament, la Generalitat i el Parlament, prou àmplies i ben condicionades. Al Parlament, amb un jardí immens com és la Ciutadella, hi podrien improvisar una casa de colònies, amb l'autèntic esperit i estil del moviment escolta. La presidenta Núria de Gispert faria de cap del cau i prepararia jocs de camp, bivacs, jocs de pistes, escalades a La dama del paraigua i, al capvespre, cantarien plegats el Virolai . Imprescindible portar el fulard. A l'ajuntament, l'alcalde Hereu, W. Carnes i Escarp serien els monitors dels tallers Esquivar en bicicleta , Cuinem botifarres de can Tura , L'hort porta verdures al mercat i Construccions impossibles , en què s'aprèn a encabir una família en un pis de 30 metres.
A la Generalitat fan l'espectacle El màgic Nou . El president Mas es disfressa d'home de llauna, en Mas-Colell és el lleó poruc, en Felip Puig com a espantaocells i la Irene Rigau en el paper de Dorothy. Tots busquen el que els falta, i els pares busquen com treballar i cuidar els nens; tota una metàfora de la setmana blanca.
