CRÍTICATV

La Sexta i el biaix de la realitat

Diumenge el Salvados va emetre un cara a cara entre dos candidats a l’alcaldia de Barcelona: Ada Colau i Manuel Valls. Tot i que, com a mínim, n’hi ha sis més (als quals no es va fer referència) es creava la falsa aparença que l’Ajuntament de la ciutat depenia d’una pugna entre ells dos. Jordi Évole ho va argumentar a Twitter: “ Colau y Valls son los representantes de las fuerzas más votadas en las últimas citas electorales en Catalunya: Cs ganó las autonómicas y Podemos las generales ”. Aquest raonament pot servir de consol al mateix programa per explicar amb xifres una decisió televisiva, però no té cap mena de coherència periodística a l’hora de justificar un debat en clau de política municipal. Sembla, més aviat, una justificació a posteriori. El criteri és purament mediàtic: Colau i Valls són els candidats a l’Ajuntament de Barcelona més fàcilment identificables per l’audiència espanyola. El cara a cara del Salvados estava plantejat en tant que gènere televisiu: un enfrontament entre dos perfils polítics molt oposats. És una tria que obeeix a la voluntat de crear un espectacle televisiu que funcioni a nivell de tensió dialèctica i ideològica. És poc elegant però perfectament lícit en una cadena privada. No cal que ens venguin sopars de duro per disfressar-ho.

L’exercici és un exemple molt clar de com, sovint, s’explica la realitat del que passa a Catalunya a nivell estatal. I és que per fer-ho es trien les cares conegudes a Espanya i així el relat se simplifica. Les complexitats i els matisos de la política a Catalunya, per ser explicats a Espanya, sovint passen per uns filtres en què s’eliminen els personatges i els detalls que a nivell estatal no es coneixen tant i farien més feixuc el relat. Promoure un cara a cara entre dos candidats a l’Ajuntament de Barcelona no només és injust per als partits que eliminen i per als barcelonins, sinó que és injust per la versió que construeixen mediàticament, que té poc a veure amb la realitat. I, quan coneixes el context, sents que expliquen la teva realitat d’una manera una mica estranya.

La discussió entre Iglesias i García Ferreras. Ahir, a Al rojo vivo, es va produir una discussió tensa entre el presentador, Antonio García Ferreras, i Pablo Iglesias, el líder de Podem. En ple escàndol per la reaparició de les clavegueres de l’Estat, el polític va acusar García Ferreras de protegir Eduardo Inda, un dels presumptes artífexs a l’hora de remenar la porqueria que hi circula. El que va sorprendre més va ser la defensa que va fer el presentador d’Eduardo Inda, al·legant que el que el protegeix és el seu periodisme. I va citar unes quantes exclusives d’Inda que, per cert, tenen a veure amb aquestes clavegueres. El fi justifica els mitjans? Al capdavall La Sexta va ser l’única cadena que, en un moment clau, va poder entrevistar Villarejo. Si és veritat que un dia se sabrà tot, caldrà veure si les lliçons de periodisme de García Ferreras no en surten esquitxades.

Més continguts de