S'ha escapat, però no s'ha salvat!

La primavera russa , malgrat les gèlides temperatures, ha estat impactant. Des que va desfer-se la Unió Soviètica, Rússia no havia viscut manifestacions com les de les últimes setmanes, que han aplegat un públic d'allò més divers al centre de Moscou i d'altres ciutats. Al YouTube s'hi troben fàcilment vídeos de joves que, al so del rap i coberts amb màscares, canten o més aviat criden contra el seu líder, i les xarxes socials i internet van més plens que mai de convocatòries de l'encara dispersa oposició. Aquest valent activisme no ha estat prou fort ni prou cohesionat per fer trontollar un règim que pot ser qualificat de democràcia controlada . L'oposició és encara més moral que política. Diumenge vinent, per tant, i segons tots els pronòstics, Putin, ara primer ministre, tornarà a guanyar les eleccions. De nou president de Rússia per a sis anys més.

Aquesta vegada, però, tot serà diferent. És lògic: Rússia ha canviat molt aquests dotze anys que Putin ha estat al poder, però ell no ho ha fet. Aquesta és la clau. Per això tot indica que el que condicionarà el pròxim mandat serà precisament la seva capacitat d'estimular una transformació profunda cap a una democràcia real. "Ha de fer concessions; la societat russa s'ha avançat al sistema que ell personifica", assegura Mikhail Dmitriev, un conegut politòleg del Centre d'Investigació Estratègica, institució que té vincles amb el govern. "La gent que admirava el seu lideratge passa del que fa i diu", afegeix gràficament.

Sembla clar, doncs, que aquest home poc corrent, sorgit dels obscurs despatxos del KGB i que va saber connectar com ningú amb una societat convulsa, està davant d'una autèntica cruïlla. Pot continuar en la línia de la democràcia controlada , basada en una estructura totalment piramidal i recolzada en una oligarquia econòmica que controla els mitjans de comunicació i l'explotació dels riquíssims recursos naturals. O pot, en canvi, obrir-se políticament a la creixent classe mitjana, que cada vegada mostra més el seu descontentament.

Els sectors més liberals d'aquest règim tan personal són conscients que aquella població que admirava l'estil directe de Putin -constituït per un llenguatge franc i una cultivada imatge de Rambo que fa front a tota mena d'adversitats- n'està cada cop més divorciada. Així, l'animen perquè s'apunti decididament a una obertura política que podria arribar fins i tot a repetir les eleccions legislatives del desembre passat, criticades per brutes i que van fer sortir molta gent al carrer. Per això, de la mà de l'actual president, Medvédev, que passarà a ser primer ministre, s'ha presentat a la Duma un paquet de reformes que inclouen canvis en la legislació electoral i en el registre dels partits polítics; en virtut d'aquesta reforma es tornarien a elegir els governadors regionals -ara se'ls designa a dit-, es reduirien els poders presidencials i s'alliberarien presos polítics.

Aquest serà el camí que escollirà Putin? Probablement només ho sap ell. Milions de russos estan convocats a les urnes i desconeixen el camí pel qual optarà el candidat favorit. De moment no hi ha indicis que el sector liberal guanyi posicions. Fa pocs dies, en una reunió amb un bon nombre de líders d'opinió, Putin va renyar el director de la ràdio Ekho Moscvi, el mitjà més popular i creïble del país i l'únic que encara s'escapa del control del Kremlin. Sense tallar-se un pèl, va acusar-lo d'entregar-se a l'oposició. A continuació van sorgir tot tipus de rumors que el consell de la ràdio el destituïa. "Seria totalment suïcida fer-ho abans de les eleccions", van advertir els comentaristes a Moscou, preveient que això acabaria d'incendiar més els carrers.

En la mateixa línia, el diumenge passat el mateix Putin publicava un article al setmanari Moskovskie Novosti en què llançava dures crítiques contra els Estats Units. Hi denunciava l'obsessió de Washington per mantenir-se invulnerable, l'acusava d'atemptar contra l'estabilitat global i advertia contra accions armades occidentals a Síria i a l'Iran. En aquest dard contra la política del president Obama molts hi van veure un clar gest en clau interna; per la seva banda, tan bon punt va arribar a la Casa Blanca Obama va enviar Hillary Clinton a reunir-se amb el seu homòleg rus amb un missatge clar: "Prémer el botó del reset " en les relacions entre els dos països.

"La política interior de Putin pot ser cada vegada més impopular. L'exterior no ho és. L'oposició no la critica per res", comenta Alexander Panov, expert de l'Institut pels EUA i el Canadà a Moscou. Una bona astúcia que l'ajudarà per ara. S'ha escapat? Sí, de moment. Per saber si s'ha salvat, haurem d'esperar.