S'ha de legalitzar la maternitat per subrogació al nostre país?
Estic a favor de legalitzar-la al nostre país, però s'hauria de legislar quin és el paper de la dona que presta el seu úter perquè no passi com a l'Índia, que una mare de lloguer soluciona l'economia familiar durant vint anys. Legalitzar la maternitat per subrogació al nostre país és molt complex perquè el nostre sistema legal es basa en el dret romà, segons el qual prevalen les lleis naturals i, per llei, la mare és la que dóna a llum.
De totes maneres, la maternitat per subrogació ja és una realitat i s'ha de legalitzar la situació d'aquests nens. No es pot al·legar ara un debat ètic o moral perquè fa temps que s'està acceptant en parelles heterosexuals que viatgen fora a contractar mares de lloguer. En canvi, es discrimina les parelles gais quan intenten inscriure els seus fills en el registre i els consolats els ho neguen. Cal que el govern es posicioni de manera ferma en aquest assumpte.
Tant si considerem el subjecte en joc -el fill- com el procediment en si mateix, la valoració de la maternitat per subrogació és negativa. Al fill se'l tracta com si fos un bé de consum i això planteja serioses objeccions pel que fa a la dignitat que reclama tot ésser humà. El mateix podríem dir del procediment. En segon lloc, hi ha també l'experiència de greus conflictes jurídics quan alguna de les parts fa valer la seva autonomia durant el procés. Per exemple, ¿què passa si la mare de lloguer canvia de parer i vol el fill, o si els pares que paguen volen controlar l'embaràs?
En tercer lloc, a mitjà i llarg termini els efectes adversos poden ser encara més rellevants i irreversibles, ja que el sentit de paternitat i de filiació queden greument trastocats.
Per tot això, jo em sumo a la majoria contrària a la legalització de la subrogació.
