Sílvia Cóppulo

Tinc un despertar lent. Entre les 7 i les 8 la ràdio em va fent aterrar. En tinc una a l'habitació, una altra al lavabo, una altra a la cuina... Cada una amb un dial diferent. Així, ho vaig escoltant tot i em situo al món. Si puc, pararé un moment per pensar i repassar el dia sense necessitat de mirar l'agenda. Prendré un cafè i alguna cosa ràpida i aniré a Ecos, el meu despatx de comunicació social. Tinc una reunió a quarts de nou per parlar amb una empresa sobre un curs que impartirem sobre comunicació verbal i no verbal per a directius. Després aniré a la ràdio. Tinc moltes hores de feina per endavant perquè, a més del programa del dia, estem preparant el programa especial de divendres, des del Palau de la Música, per celebrar els 400 Secrets. Serà un programa que trencarà amb la dinàmica de cada dia, molt festiu. A les dues aniré a dinar, segurament al restaurant la Farga de Beethoven. M'agrada anar-hi sola, menjar en mitja horeta i poder pensar en silenci i estructurar les coses. De 4 a 7 fem el programa. Són les hores que més m'agraden del dia. Són les que donen sentit a tot el que fem i quan podem estar en contacte amb la gent. Quan s'acabi aniré corrents a una reunió sobre com serà la presentació de la meva tesi. Em doctoro el mes vinent. Per acabar el dia aniré a L'Auditori, a escoltar un concert de piano. La música et dóna una nova perspectiva de les coses, i per tant és una manera excel·lent d'acabar el dia.