El mar

L’humor sempre ha servit per a fer la revolta

Rebo a casa el llibre d’en Raül Romeva, Des del banc dels acusats, amb una nota seva on expressa el seu desig que ens puguem retrobar ben aviat davant del mar badaloní. M’ho diu perquè li he explicat per carta les “nedades” que s’han fet a Badalona per recordar-lo i reivindicar-lo. Les seves paraules em fan entendre (potser només sospitar) com deu enyorar aquest home la sensació d’extraordinària llibertat que proporciona nedar al mar. Recordo tot d’una la meva mare, convalescent d’una operació seriosa, quan des del llit de l’hospital em deia: “Només voldria poder banyar-me al mar”. Ho deia pel benestar que això proporcionaria al seu cos nafrat i adolorit, per la ingravidesa i la calma, per la llibertat.

El llibre d’en Raül és ple d’ironia, però també de denúncia, d’impotència i de determinació. Com diu ell mateix: “Els dibuixos que formen aquest llibre no són ni una crònica ni un diari. Són esbossos, fragments d’un procés en blanc i negre que durant molt de temps il·lustraran la biografia de molta gent. La meva, per descomptat”. 

Vull pensar que el dibuix –una activitat lliure i plaent– pot haver compensat el dolor de tenir el mar tan lluny. Dibuixar també és entrar en un espai ingràvid i relaxant, per deixar-se anar lliurement. I és en els dibuixos on en Raül esquitxa una realitat tan dura amb espurnes de sentit de l’humor, com quan es refereix a la furgoneta de la Guàrdia Civil que els va traslladar al Congrés i al Senat com “el cotxe oficial”. Com diu en el pròleg l’advocat Andreu Van den Eynde, “un llapis o un retolador també són armes contra l’abús del poder establert (i segurament l’única arma que empunyarà mai en Raül a la seva vida)”. L’humor sempre ha servit per fer la revolta. 

Romeva assegura que la presó, el judici i la repressió, que podien haver-lo acovardit, l’han fet més fort

En Romeva acaba el llibre assegurant que la presó, el judici i la repressió, que podien haver-lo acovardit, l’han fet més fort, perquè ho ha viscut amb una gran determinació política que es fa més gran cada dia. Això és, exactament, el que comprèn el lector del seu llibre, que va avançant les pàgines entre somriures i fogots d’indignació. Des del banc dels acusats és un bon (i agredolç) regal per a aquest Nadal.

Gràcies pel llibre, Raül. Gràcies per la dignitat i per l’exemple. Ens retrobarem aviat davant del mar badaloní. Som molts els que t’hi esperem!