Experiència acumulada

El dia que tinguem un país lliure, aquest pòsit que anem adquirint es notarà

I tot d’una, sense més ni més, he pensat: quantes hores devem haver dedicat, entre tots, a aquesta noble tasca que primer en dèiem “fer país”, després “el Procés” i ara... com en podríem dir? Defensa dels drets civils? Resistència a la repressió? Segurament que ara podem dir-ne, ras i curt, “lluita per la llibertat”. La pregunta que se m’ha presentat sense avisar, quantes hores hi devem haver dedicat tots aquests anys, entre tots, m’ha deixat sense alè. No tant pel càlcul –quasi impossible de fer-, sinó perquè immediatament m’he adonat que són moltes, moltíssimes hores, dies, mesos, anys. I, esclar, de manera espontània s’ha plantejat el segon interrogant: què hauríem fet, en aquest país, si haguéssim pogut dedicar tot aquest temps (i qui diu temps diu energia, creativitat, passió) a d'altres coses?

¿Us imagineu que la gent d’aquest país tingués resolts els conflictes bàsics (identitat reconeguda, cultura protegida, democràcia consolidada) i poguéssim canalitzar aquesta força immensa a la recerca científica, la literatura, l’art? És clar que no hem deixat de dedicar esforços a totes aquestes coses i tantes altres. Això que en diem el Procés no ens ha impedit de seguir fent la nostra, professionalment, més aviat ens ha robat hores de lleure, familiars, de relació social.

Però, com ja hem dit altres vegades (crec que és important insistir-hi, però), l’anhel de ser un país lliure ens ha robat temps i energia però ens ha donat molt. Penseu, només, en la gent que hem conegut en aquest camí –llarg, a estones lluminós, d’altres pedregós–. Jo us faria una llista de noms llarguíssima. Persones valentes i generoses que potser mai no hauria descobert. Amb ells m’hi uneix per sempre un lligam especial, el fet únic d’haver compartit esforç, desig, angoixa, alegria, desengany, dolor.

Tot això que hem viscut és experiència que s’acumula a dins de tots nosaltres i, per tant, en l’ànima del país. El dia que tinguem un país lliure i amb tots els drets assegurats i puguem dedicar temps i energia a tantes altres coses, tot això que hem après, aquest pòsit que anem adquirint, es notarà d’una manera o d’una altra. I a més de ser bons en la recerca científica i en l’arquitectura i en el ballet, serem també els més solidaris i empàtics i compromesos. I aleshores, penseu-hi, qui ens aturarà?

Etiquetes

Més continguts de