ABANSD’ARA

Sobre el concepte enciclopèdic de la cultura

De Crexells (Barcelona, 1896-1926) a La Publicitat (2-I-1925). Fa noranta-cinc anys de la publicació d’aquest article d’un intel·lectual mort molt prematurament. Excel·lia per la sòlida formació en diverses disciplines d’humanitats i ciències socials. Personificava les propostes de superar el divorci entre ciència i cultura que trenta anys després va formular Snow.

He llegit en una revista una opinió d’un il·lustre home de ciència català advocant per l’estudi de l’Astronomia en els Instituts de segona ensenyança. És humà. Quan un hom s’apassiona per una ciència particular fins a fer-ne quelcom de central en la seva vida, hom acaba per trobar que cap estudi ni cap ensenyança no és de més utilitat que aquella en la qual s’han esmerçat tantes hores. I val dir que l’Astronomia és una ciència ben defensable com a útil per a la cultura de l’individu. Perquè estudiar el moviment, les relacions mútues i les dimensions i la constitució dels cossos del cel, i comparar-ho tot amb la nostra insignificança dintre de la insignificança del nostre planeta, ha d’ésser cosa formadora del nostre caràcter, tant com ho és, indubtablement, de la nostra intel·ligència. [...] La meva filosofia es basa en la distinció entre saber i entendre. Jo crec que la facultat específicament humana i que ens cal desenrotllar, és la intel·ligència. I que haurem complert el nostre rol i podrem anar a l’altra vida contents, no si sabem moltes coses, però sí, en canvi, si n’hem enteses algunes. Per això, el meu principi és abandonar a cada especialista tot el que sigui informació científica, recopilació de fets, i donar com a cultura general tot el que siguin mitjans de comprendre i de raonar finament i justament. Ara: saber les distàncies de tal planeta del sol és pura informació; establir i valorar les proves de la distància a què es troba, és comprendre. Fàcilment es pot veure que, si la primera cosa és ben fàcil d’obtenir, la segona és ben difícil, i exigeix uns coneixements de Matemàtiques que no posseeix tothom. Per això el meu batxillerat ideal consisteix, en essència, en tres coses: coneixement aprofundit de la llengua mare, per tal de recobrar el nostre raonament en els quadres lògics que una llengua dóna fets; coneixement de les llengües clàssiques, que ens posen en contacte amb les grans obres, donant-nos així una fina comprensió dels més profunds i eterns matisos de la natura humana; coneixement de la Matemàtica, que és l’òrgan de comprensió de la natura externa. El valor educatiu d’aquestes tres coses no consisteix en la informació que donen, sinó en les aptituds que desenrotllen en els qui les estudien. És natural que no a tots els estudiants caldria que fossin donades aquestes ensenyances en el mateix grau. Llevat de l’estudi de la pròpia llengua, que crec igualment essencial per a tothom, cada un dels altres dos estudis predominarà més o menys en el pla d’estudis segons la direcció que cadascú pensi imprimir a la seva vida. Ara: hi ha una mena de cienticisme popular, que s’ha infiltrat, malauradament, en els plans educatius, el qual voldria que els homes fossin una mena de recipients curulls d’informació més o menys científica. [...]