Sobre la independència de Catalunya (1923)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...]

Ens hem d’habituar a pensar en la possibilitat d’una independència. [...] A Barcelona se n’ha parlat amb l’ull fit a solucions molt més modestes; a Madrid se n’ha parlat per evitar que aquestes solucions més modestes fossin aconseguides. (El dilema “ Hermanos o extranjeros ” és un dels exemples de l’ús del mot independència com a amenaça per als catalans). [...] El castellà ha dit: què fareu sense el mercat espanyol? El català: què fareu sense la font d’ingressos més important d’Espanya? [...] El senyor Cambó ha estat l’únic que ha adduït seriosament una sèrie d’arguments econòmics que demostren, segons ell, el greu perill d’una independència tant per a Catalunya com per a Espanya. [...] Un argument contra la viabilitat de la independència és el que dóna el senyor Cambó sobre la desproporció entre la ciutat i el camp a Catalunya. Creieu, diu, que un país de tres milions d’habitants pot tenir una capitalitat d’un milió? L’argument exposat així fa un cert efecte. Però si ha de tenir força ha d’explicar, en general, la desproporció entre la ciutat i el camp. Un país serà de condicions de vida difícils, si la ciutat es troba en una proporció X al camp. Però que la població ciutadana es trobi reunida en una ciutat d’un milió o en deu de cent mil és, sembla, cosa secundària. En el darrer Anuari Estadístic d’Espanya figura la llista de les ciutats de l’Estat espanyol de més de 20.000 habitants. Les ciutats catalanes majors de 20.000 habitants són les següents: Barcelona, Lleida, Sabadell, Tortosa, Terrassa, Reus, Badalona, Tarragona, Manresa i Mataró. En conjunt, fan un total de 989.000 habitants, aproximadament. El total d’habitants de Catalunya és de 2.345.000 habitants. [...] A Catalunya viu, doncs, un 42 per 100 de la població en ciutats de més de 20.000 habitants. La proporció és realment alta, però de cap manera no es pot concloure per això sol la manca de viabilitat d’una Catalunya independent. Suïssa i Holanda tenen una proporció gairebé idèntica. Àustria i Bèlgica, una proporció quelcom més baixa. Molt més favorable fóra la situació si la Catalunya independent s’estengués als altres països actualment espanyols de llengua catalana. [...] El senyor Cambó ha fet notar que interessa molt més a Espanya conservar el mercat català per als seus productes que a nosaltres, el mercat espanyol per als nostres. Això és cert. [...] Si sobrevingués el cas d’una independència (i especialment si en aquesta independència ens acompanyessin València i Mallorca), ens emportaríem una part considerable de l’actiu d’Espanya en el comerç internacional. [...] Entre la dependència econòmica i la dependència política hi ha, tanmateix, certa distància. El nostre país pot viure en una estreta col·laboració econòmica amb Espanya i en una perfecta independència política. [...]