"U na negra para mi hijo, no. Huelen mal y tienen granos... están descuidadas ". Aquest era el comentari d'una sogra que participa al programa ¿Quién quiere casarse con mi hijo? , l'últim docu reality de Cuatro que allarga la llista de programes de Mediaset (propietat de Berlusconi) que tracta les dones com un ramat de cabres. Una colla de mimats solters han de trobar una parella que també agradi a les seves mares. Un festival del complex d'Èdip, masclista i denigrant. "La quiero religiosa, del PP y del Real Madrid", diu una sogra rica. Després, rebutjarà despectivament "la catalana rubia" . Mentrestant, el seu fill explica a càmera: "Soy muy exclusivo con las mujeres. Me gusta permitirme el lujo de elegir" . Sí, i per això s'està rifant a la televisió com un semental coix de dromedari. La mare d'un noi homosexual es queixa quan veu un candidat marroquí: "No me fío de los Mohamed" . Un dropo que comparteix amb la seva mare les seves proeses sexuals ( "Soy un guarrete en la cama, mamá. Ya lo sabes..." ) es dedica a comentar els pits de les candidates: "A ti te faltan unos trescientos gramos en cada teta" . Ella es defensa: "Desnunda gano" . Les sogres esperen de les seves joves els valors femenins de fa seixanta anys. Reclamen noies netes que sàpiguen guisar. Elles es barallen per captar l'atenció del mascle alfa: "La hamburguesa es fácil de conseguir. El solomillo hay que ganárselo", diu ella comparant-se amb un tros de carn. Fa mesos al Sense ficció vam veure el documental Videocracy d'Erik Gandini. Demostrava com Berlusconi ha utilitzat la televisió per convertir-la en transmissora de valors culturals i socials. Uns continguts basats en la dona objecte i la satisfacció de les pulsions més primàries i immediates. Uns valors que ell ostenta i que difonent-los li han permès anar guanyant eleccions i degenerar un país. És la tele que ara estem heretant, que amb fusions i ramificacions de cadenes, va tramant un rerefons social.