16/12/2017

Som-hi contra l’“A por ellos”

3 min
Som-hi contra l’“A por ellos”

Curiosament (o no), una de les frases que servirà a les futures generacions per resumir aquest procés nostre de cada dia (o almenys una de les parts) és en castellà. L’“ A por ellos ” que van corejar centenars de persones a Huelva per acomiadar els futurs piolins (que també s’han quedat en castellà per a la col·lecció) s’ha instal·lat en el nostre imaginari i serà difícil que se’n mogui.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

En aquest cas rai, lingüísticament no ens suposa cap problema perquè no cal traduir-ho: ja queda bé deixar-ho en la llengua original perquè no perdièpica castissa. Però la temptació de jugar-hi és forta, i l’endemà de la megadosi de coratge cañí l’articulista de torn de seguida vol dir que aniran a pel referèndum, a pels Mossos i a pel sursum corda. Però ¿en català també podem anar a per coses (o persones)?

Així d’entrada tot apunta que no. Primer perquè qualsevol catalanoparlant amb una mica de sensibilitat (com a mínim) dubta de la genuïnitat de la construcció. I, segon, perquè no l’avala cap obra de referència (amb prou feines surt enlloc). Però és lògic que s’hagi escampat tant, sobretot en el llenguatge periodístic esportiu. “A per la Lliga” és un titular ideal: clar, concís, directe i contundent (potser una mica suat, això també).

Tot i que sembla clar que és un ús que, per variar, ve del castellà, també en la llengua veïna és relativament recent. Tant en una llengua com en l’altra existia (i en castellà és indiscutiblement viva) la construcció anar/venir per alguna cosa (només amb una preposició, per, no amb dues, a per ). Fabra, en la gramàtica que fins fa no res era l’única normativa (del 1918/1933), recollia l’exemple “Havia anat a a la taverna per vi”. I segurament per això, la flamant nova gramàtica (GIEC) ens diu que “ anar/venir amb per seguit de sintagma nominal equivalen a anar/venir a cercar o buscar ”. Desconec si hi ha algun parlar en què això sigui viu, però el fet que cap diccionari reculli aquesta construcció em fa sospitar que no ho pot ser gaire. Anar per llana i eixir/tornar esquilat és l’únic que trobo en reculls de frases fetes i al Diccionari normatiu valencià.

Agafant-se a això, alguns es limitaven a treure la a i llestos. Ara bé, “Per la Lliga” no és que sigui ambigu, és que de tantes coses que vol dir no en vol dir cap. Precisament per això, perquè hi ha preposicions que tenen massa significats -expliquen els gramàtics castellans-, s’ha popularitzat la combinació de a i per, per esvair qualsevol dubte. La RAE, al Diccionario panhispánico de dudas, beneeix la barreja, que diu que, això sí, s’usa al castellà de la Península però no al d’Amèrica.

Ara bé, estem d’enhorabona perquè la GIEC no és d’un altre planeta i també recull el gir a per, tot i que diu “que s’usa col·loquialment en certs parlars” i que “s’evita en registres formals”, que, traduït, vol dir que és un castellanisme que els correctors no tenim clar d’acceptar i que anem traient dels textos no sense abans trencar-nos les banyes per trobar-hi alternatives satisfactòries.

S’acaba l’article i no n’he dit cap, d’alternativa, ja ho sé. Per a ir a por todas, tenim anar a totes, fantàstic. En canvi, endavant! o som-hi!, que proposa amb bona fe l’Optimot, ara més que mai queden fluixos davant de l’ a por ellos. Però que sigui el símbol d’anar a cops de porra i de presó provisional sense fiança treta de la màniga potser farà que continuï semblant-nos una expressió forana i ens ajudarà a mantenir-nos-en ben lluny. Però fins quan podrem aguantar?

stats