¡Somatent, catalans! (1868)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDe la fusió de La Rambla i La Barretina ne surt Lo Somatent. ¿Voleu saber per què vos cridem ja a somatent? Perquè havem començat bé, havem començat amb glòria, però per desgràcia només començat; perquè fins ara havem destruït, havem tirat a terra i per a destruir i tirar a terra només se necessita força i entusiasme, coses que jamai falten al nostre poble; [...] ¡Somatent, catalans, que al fer la nova casa devem aprofitar la desferra! Tenim d’edificar i precís és que tots portem materials a l’obra. Prou himnes patriòtics, prou crits, prou festes, prou banderes; fe i pensament és lo que convé, que una casa no es puja a barrinades. Los que vos cridem a somatent som nous en la vida pública, no perteneixíem a cap dels partits que durant lo règim caigut se disputaven la poma. ¿Què importava a la pàtria que fos ministre d’Isabel l’Espartero o en Narváez? No tenim cap compromís de partit, ni volem ídols. Som gent nova que per lo mateix no hem adulat a Isabel quan era reina, ni donat puntades de peu a cap alcalde per defensar-la; tenim idees arrelades. [...] ¡Somatent, catalans, que ara o mai arribarem a la República federal! La República federal és l’únic govern que convé a Espanya atesa sa situació geogràfica i sa història. La República federal és l’única forma de govern que pot regenerar-nos destruint tots los elements de dissolució i deshonra. ¿Què ens importa que no governi Isabel, si queda un exèrcit de soldats per contenir-nos, un exèrcit d’empleats per explotar-nos, un exèrcit de cessants per fer-nos pobres, un exèrcit de sotanes per dominar-nos i un centre corromput per envilir-nos? No havem tret a Isabel per sos escàndols; no. Si ella hagués donat al poble lo que demanava, ni no se’ns hagués oposat a la descentralització que volíem, si no ens hagués robat les llibertats que desitjàvem, li hauríem en canvi tolerat amb pena l’única llibertat que ella volia, la llibertat d’alcova. Als que vos vulguin fer la por amb lo mot república, dieu-los que república és un nom llatí que sols vol dir “cosa pública”; dieu-los que és sols qüestió de forma; dieu-los que després de totes les llibertats que havem proclamat vol dir sols president en lloc de rei; [...] ¡Somatent, doncs, catalans, abans no passi l’hora! ¡A baix l’existent!, havem dit. Caigui doncs, com ha caigut lo trono, la nostra indiferència política, caigui la nostra corrupció, caigui lo nostre abatiment i desconfiança, caiguin totes les males passions filles de la tirania i serà fàcil empresa lo constituir-nos. Ocupem-nos tots de la cosa pública, que és lo deure nostre, i parlem clar que prou temps ja que callàvem o parlàvem amb mitges paraules. Los catalans volem arreglar-nos en Catalunya i que els castellans i aragonesos s’arreglin en Castella i Aragó i per ço diem amb tota la força dels nostres pulmons: ¡Viva la República federal! ¡Somatent, catalans, unió i lo que ara és una idea serà un fet!